L'INSTI eRevista de l' IES MdCabanyes. VNG

PREMIS DELS TREBALLS LITERARIS DE SANT JORDI

2011-06-29T02:49:00.000-07:00

Encara que els pengem amb retard, aquí teniu els resultats dels premis literaris de Sant Jordi i els escrits premiats que s'han aconseguit. Esperem que l'any vinent hi hagi encara més participació

La redacció

VEREDICTE PREMIS SANT JORDI, 2011

1. CATEGORIA A

Poesia: 1r cicle d’ESO

1r premi: Navegant amb doble sentit

Navegant amb doble sentit

de Ricard Reguant Oliva

Una vegada un mariner,

a la Mar es va fer.

Viatjava aquí i allà

amb el seu gran veler.

Aquest mariner es deia Albert,

i era molt passarell,

de la Mar era un expert

i no n'hi havia cap com ell.

L'Albert un dia va arribar,

en una illa deserta,

on una sirena li va lliurar

una carta entreoberta.

En ella hi havia,

les cartes de navegació,

i ell les contemplava

amb gran admiració.

De la Mar estava enamorat,

i per ella mataria,

però ell molt bé sabia

que el cor robat li tenia.

I quan a terra ferma estava,

ell entristit pensava,

“si jo el Mar Sentís

estaria al paradís.”

2n premi : DESERT

2. CATEGORIA B

Prosa: 1r cicle d’ESO

Ex aequo: L’aficionat i El somni de Míriam

El somni de la Miriam

de Clara Serrano Llorens

Em dic Miriam Films Prats tinc 23 anys, sóc una noia una mica especial perquè sóc sorda. Als 21 anys vaig tenir un accident de cotxe. Un dia, quan anava en cotxe amb el meu pare, de cop i volta un senyor que anava en contra direcció va xocar amb nosaltres. Uns segons abans que xoquéssim, veia aquell cotxe que a tota velocitat venia cap a nosaltres, desprès ja no recordo res. Només sé que em vaig quedar sense respiració, i quan em vaig despertar estava a l’hospital. La Joana, la meva mare, em va començar a explicar el que havia passat, però jo no sentia ni una mosca, i vaig preguntar-li que perquè vocalitzava i no parlava, i quan ella em va contestar vaig veure de nou que només movia els llavis, i vaig tornar-li a preguntar perquè no em contestava i ella va pitjar ràpidament el botó d’emergència i de seguida van venir metges, infermeres...

En aquell moment veia com un metge vocalitzava i a la vegada em feia senyals, i al final vaig arribar a la conclusió que em preguntava si el sentia, i li vaig respondre que no el sentia ni a ell, ni a mi, ni a ningú. Una infermera va portar una pissarra i va escriure que pensaven que m’havia quedat sorda de l’accident i que m’havien de fer unes proves. Recordo que en aquell moment em vaig quedar en blanc, com si fos transparent. Em van portar a una sala on em van fer tota mena de proves per veure si realment m’havia quedat sorda. I quan van acabar, la meva mare tot plorant va escriure en aquella pissarra una notícia molt dolenta, que el meu pare s’havia mort.

En aquell moment va entrar la meva millor amiga, la Laia, i em va fer un abraçada molt grossa i les dues varem començar a plorar. La meva mare i la Laia m’intentaven animar, però ni tan sols elles podien deixar de plorar. Al cap d’una estona va entrar el metge amb el resultat de les proves, i va escriure a la pissarra que a causa de l’accident m’havia quedat sorda.

Estava morta de por. Tenia una angoixa molt forta al pit, no la podia treure de dins. Sentia com si ningú m’escoltés, com si fos una ànima, i també vaig pensar que des de aquell moment no podria tornar a sentir els ocells com canten, el soroll de la llenya a la brasa quan espetega, les onades del mar quan xoquen amb les roques... Però el més important era no poder sentir a les persones, ni tan sols a mi mateixa, era una sensació indescriptible.

No vaig poder dormir, i llavors vaig pensar que podia intentar de veure-ho tot de manera positiva i així ho vaig fer. Vaig començar per un dels rècords més estimats, que ara ja no podria seguir fent. La meva mare cada matí, abans de l’accident, em posava la ràdio i jo escoltava un locutor molt famós, en Carles Sarvenc. M’agradava molt perquè les seves històries em feien riure i a vegades plorar...

La Laia i la meva mare sempre em deien que tenia molt bones idees i històries per explicar al món. Per això jo, unes setmanes abans de l’accident, vaig enviar un correu a la directora de la ràdio u54, per veure si em podria fer una entrevista, per treballar a l’emissora on el Carles Sarvenc feia el programa.

Però jo rumiava cada dos per tres si a la ràdio em deixarien ser locutora, com que ara m’havia quedat sorda no ho sabia, però tot i així tenia confiança que em diguessin que si.

Un bon dia, al matí, va sonar el telèfon, i com que jo no el sentia, la meva mare el va anar a agafar i ràpidament va fer un gran bot d’alegria. Va agafar una pissarra i va escriure que la directora de la ràdio demà em faria una entrevista.

Aquell dia em va passar molt lent, perquè tenia moltes ganes que em fessin l’entrevista. Però al final va arribar el moment tan desitjat. Quan vaig anar a la ràdio amb la meva mare per que em fessin l’entrevista, jo tenia molts nervis perquè mai me’n havien fet cap. La directora de la ràdio, Mireia Fígols, em va preguntar si havia fet la carrera de periodisme, i com que jo no la podia sentir, la meva mare li va explicar a la Mireia que em passava. Ella gesticulant em va dir que ho sentia molt però jo no podia fer aquella feina, que podia ser una locutora de ràdio fenomenal però com que era sorda no podia treballar allà.

Jo, per la meva banda, veia que tenia raó però a la vegada no hi volia renunciar. Em vaig morir de pena perquè explicar històries al món era la meva passió i el meu somni. Volia arribar a ser la locutora més famosa del món, ser com en Carles Sarvenc però en noia, però quan em varen donar aquella notícia, no sabia quina cara posar, tenia molta tristesa amagada al cor i no se perquè mai la podia acabar de treure tota.

Me’n vaig anar corrents cap a la platja, perquè tenia molta ràbia ja que no m’havien acceptat a la ràdio. I allà, per casualitat, vaig veure un dels millors periodistes del món, en Marcel Fariu. Vaig seure al seu costat, em vaig presentar i veient que feia cara d’angoixat li vaig preguntar que li passava. Quan em va contestar, li vaig explicar que jo no el podia sentir perquè era sorda, així que vaig agafar un bloc de fulls que tenia al "bolso" i li vaig explicar tot el que m’havia passat fil per randa. Varem passar tot el dia parlant, ens vam fer molt amics i quan ja era molt tard vam decidir marxar perquè s’havia fet fosc, ens vam donar els e-mails, els telèfons... i tot el que calia per mantenir-nos comunicats. Em va anar molt bé parlar amb ell, perquè vaig poder treure, per fi, tot el que tenia amagat dins meu.

Quan vaig arribar a casa, la meva mare va venir corrents cap a mi i em va fer una abraçada molt forta, va agafar la pissarra i va escriure que ho sentia molt i jo li vaig respondre que no passava res, que no era pas culpa seva. Li vaig explicar que m’havia trobat el Marcel Fariu i ens havíem fet amics, i ella es va posar molt contenta. Al cap d’una estona la meva mare va escriure, que hauria d’anar a classes per aprendre a parlar el llenguatge de signes. I jo li vaig respondre que d’acord, que així faria molts amics i podria aprendre a comunicar-me d’una altre manera.

Al dia següent, vaig anar amb meva mare a la nova escola per veure com era. Ens va agradar molt, ens van atendre molt bé i ens van presentar el que seria el meu nou professor de llenguatge de signes. I a més a més vaig conèixer a una noia, que també es va quedar sorda d’un accident, que era molt simpàtica.

Ens vam fer amigues de seguida i em va ajudar a aprendre alguns signes bàsics del que seria el meu nou llenguatge. La directora de l’escola em va dir que l’endemà mateix podia començar a anar-hi. A mi em va agradar molt la proposta perquè quan més aviat comencés el curs més aviat oblidaria tot el que m’havia passat.

Quan vam acabar de fer la visita a l’escola varem anar a casa a dinar. La mare em va fer el meu menjar preferit, macarrons a la bolonyesa i peix arrebossat. Quan ja estàvem menjant el segon plat la mare va agafar un full i va escriure que aviat arribaria el dia del meu aniversari i em va preguntar si volia fer una festa amb els amics, les amigues, els familiars... Calia preparar tot el necessari perquè fos la millor festa d’aniversari, convidaria la Laia, el Marcel i l’Anna perquè es poguessin conèixer entre ells.

La mare va trucar als convidats i convidades perquè vinguessin a la festa.

Quan va parlar per telèfon amb el Marcel, al principi, com que no es coneixien, ell no sabia qui era, però de seguida la va reconèixer, deia que per la veu ens assemblaven molt i tenia moltes ganes de conèixer-la. Va dir que no li fallaria i que segur que vindria. Quan van acabar de parlar, ella (com fan totes les mares) va escriure a la pissarra que era molt simpàtic, i també hi va dibuixar un cor es pensava que m’agradava i jo em vaig posar vermella. Llavors, des d’aquell moment, em vaig donar compte que la mare tenia raó, era un home simpàtic, amable, guapo, generós, ben plantat, intel·ligent, treballador... Ho tenia tot, era l’home ideal. Però bé, això ja us ho explicaré més endavant, el cas és que estava enamorada d’ell.

Amb la Laia hi vaig parlar pel “messenger”, li vaig preguntar si l’endemà podria venir a la meva festa d’aniversari, i ella em va contestar que per descomptat que si. Però no només li vaig explicar això, sinó que també li vaig comentar que m’agradava el Marcel Fariu i ella em va dir que tenia moltes ganes de coneixe’l.

Vaig pensar, que com que a l’endemà ja veuria l’Anna a l’escola li explicaria tot allà, així podria practicar més el llenguatge de signes.

El dia següent em vaig despertar, vaig rentar-me la cara, em vaig vestir, vaig esmorzar, vaig rentar-me les dents, em vaig posar els llibres que m’havien donat de llenguatge de signes a la motxilla i vaig córrer cap a l’escola.

Quan vam començar la classe varem fer uns jocs de signes bàsics, tot i que els signes eren bàsics per mi alguns eren molt difícils. Desprès vam aprendre els números i l’abecedari. Aquell matí vaig aprendre molt i no només això sinó que també m’ho vaig passar de primera.

Quan vam acabar la classe vaig intentar amb llenguatge de signes, dir-li a l’Anna que si volia venir a la meva festa d’aniversari i així també li podia presentar els meus amics. Li vaig explicar que havia conegut el Marcel i m’havia enamorat i aquella mateixa tarda, si venia a la festa, li podria presentar.

Ella em va contestar amb llenguatge de signes, que segur que vindria.

Quan vaig sortir de l’escola, la meva mare i jo vam anar a casa a preparar la festa. Puntual va arribar el Marcel i li vaig presentar la meva mare, ell va dir que també ens assemblàvem molt de físic i vam estar una estona parlant. Desprès va arribar tota la meva família i la mare els va anar a rebre, i jo i el Marcel ens vam quedar sols. Jo, estava molt nerviosa i em semblava que ell també, vam estar parlant una bona estona, però, un moment vaig sentir unes pessigolles a la panxa, com unes papallones, i ell se’m va anar acostant i ens vam fer un petó. Va ser un moment encantador, fascinant, no sé ni com descriure’l. I ell, quan ens vam acabar de fer aquell petó em va demanar per ser la seva xicota, i jo no podia ni parlar, però al final, vaig treure en fora les paraules i li vaig dir que si. Llavors van entrar la Laia i l’Anna i em van dir que s’havien trobat pel camí i s’havien anat coneixent. Com que ara elles ja es coneixien els vaig presentar el Marcel. Es van fer amics entre tots de seguida i al final de tot el Marcel i jo els vam donar la notícia, que érem “novios”. Elles es van posar molt contentes, desprès que els donéssim la notícia jo vaig haver d’anar a saludar la família i ells es van quedar sols parlant.

Quan vaig tornar em van dir, que principalment, van estar comentant que jo volia arribar a ser locutora de ràdio, per explicar coses al món, però que a la ràdio m’havien dit que com que era sorda no podia treballar allà. El Marcel, la Laia i l’Anna van estar una bona estona buscant solucions, però no en van trobar cap. Van arribar a la conclusió, que jo el que realment volia era explicar històries a la gent. Llavors la Laia va tenir una brillant idea, que en comptes de ser locutora de ràdio podia ser periodista com el Marcel. Quan vaig tornar, l’Anna em va dir amb llenguatge de signes el que havien estat comentant. La veritat és que jo al principi no tenia la idea molt clara, però, al final vaig pensar que era una bona pensada i podia estar molt bé.

Vaig estar donant voltes tota la nit, i al final vaig pensar que valia la pena provar-ho perquè, igualment podia explicar històries a la resta de món. Així, que a l’endemà, li vaig dir demanar al Marcel que si podia dir-li al director del diari, Eduard Podrim, que em fes una entrevista.

Jo, estava molt nerviosa, perquè tot i que era la segona entrevista, també era molt important per a mi.

Desprès que Marcel anés a veure el director del diari, va venir a casa i em va escriure en un bloc de fulls que el director no volia que hi anés demà, ni demà passat, ni l’altre... I com que el Marcel va parar d’escriure, em pensava que ja havia acabat i llavors em vaig posar molt trista, però de cop i volta va tornar a escriure que el director volia que hi anés llavors mateix. Vaig fer un gran xiscle d’alegria, em vaig posar l’abric i vaig marxar amb la mare i el Marcel a visitar-lo. Quan vam arribar allà l’Eduard, el director del diari, abans de res, em va dir que havia de fer un escrit sobre el tema que jo volgués, que no calia que féssim cap entrevista, que si feia un article de primera, la feina seria meva. Així que quan vaig arribar a casa amb el Marcel i la mare, mentre ella preparava el sopar, el Marcel i jo vam anar a l’ordinador i ell em va donar alguns consells. De seguida vaig tenir clar sobre quin tema escriuria, la immigració i així va ser.

Al matí quan em vaig despertar per anar a classe de llenguatge de signes

estava molt nerviosa. Aquell seria un dia clau, un dia decisiu per la meva passió que era escriure, explicar històries a la gent, era la meva manera de comunicar-me amb el món.

Quan vam acabar la classe, el Marcel, la Laia i la mare m’esperaven a davant de la porta per acmpanyar-me al diari, va ser una sorpresa. Vam anar cap a l’oficina de l’Eduard i li vaig lliurar l’article. El va llegir amb deteniment, vaig veure que cada cop els seus ulls es feien més grossos i rodons, la respiració era més ràpida, jo tenia el cor en un puny. Els minuts em van semblar una eternitat, però al final vaig sentir la veu greu i profunda de l’Eduard que deia: aquest article triomfarà segur! I així va ser, aquell article es va escampar per tot el món, i em vaig convertir malgrat les dificultats en una de les millors periodistes del món.

3. CATEGORIA C

Poesia: 2n cicle d’ESO

1r premi: Akzeimer

Alzheimer

d’Alícia Vera Centeno

Que qui sóc jo?

No t'ho puc dir,

no és que no vulgui,

Qui són aquests d'aquí?

La gent no m'escolta,

ni jo els vull sentir.

Perdoni, em dic Rosa,

que ja li havia dit?

Mai he sigut petita,

o almenys això em sembla a mi.

No recordo quan vaig néixer,

ni què vaig menjar ahir.

La meva filla és rossa i alta,

però fa molt que no ve aquí.

O potser és aquella noia

que m'ha vingut a veure avui?

He volgut sortir de casa,

però no se on he d'anar.

Camino pel passadís perduda,

Algú em pot venir a buscar?

A la tauleta de la sala

una carta m'he trobat

la he començat a llegir.

Qui es diu Rosa en aquest pis?

No entenc gaire la lletra,

segur que ho ha escrit amb pressa.

Parla d'una malaltia,

diagnosticada fa deu dies.

Em dic Rosa Salvat.

Perdoni,amb qui estic parlant?

2n premi, ex aequo: Les quatre que duc al cor i Com la rosa de Sant Jordi

Les quatre que duc al cor

de Laia Ventura Mejía

Visc en una nació

On la terra és agraïda,

On les llavors creixen

Tot i que fos envaïda.

Visc en una terra

On la historia fa goig,

Dormo en un llit

Que han fet passar per boig

Solsament per voler

La llibertat i el poder.

Visc on l’afortunat la va trobar,

Patrona de Catalunya,

La que nasqué a la cova

Sent dona de pell bruna.

Visc on la llengua que parlo

És la llengua que vull

I aquesta amb orgull

La què ha d’existir.

Les quatre que duc al cor

Les que sento, les que estimo

Les quatre vermelles,

De les que mai m’oblido.

Em quedo a Catalunya per favor,

No trobo un lloc millor!

Com la rosa de Sant Jordi

d’Alícia Vera Centeno

El mar et va escoltar dir-ho algun cop,

que no marxés, quan ja s'havia fet fosc.

Que la lluna m'acompanyaria a casa,

però que tu,marxaves,sense gaire traça.

Les onades van acompanyar el teu discurs,

que els ulls més bonics,al meu costat, es quedaven curts.

Que el sol mai ens escolti,

però la nostra relació es com la història de Sant Jordi.

Sóc el cavaller que mataria a tot aquell,

que et miri des de lluny sense gaire seny.

Ho deies a les nits,

la Pasífae ho pot ben dir.

I on són ara aquelles promeses?

S'ho pregunta l'alba sense gaire tendresa.

Ho donaria tot per poder canviar els papers,

et donaria el paper del drac,

el que es menja a les princeses,

triades cada dia i ficades en un sac.

A mi em tocaria ser la rosa,

formada per la sang del drac que destrossa,

a les noies que un dia et van estimar,

i a hores d'ara ja no et poden ni mirar.

I l'últim que em quedaria per dir,

acabant la llegenda que he de seguir,

és que, igual que la rosa formava part del drac,

jo estic plena de tota la teva maldat.

4. CATEGORIA D

Prosa: 2n cicle d’ESO

1r premi: La vida en cèl·lula

Vida en “cèl·lula”

d'Alícia Vera Centeno

Fa pocs dies que vaig néixer. La Berta és la meva mare, sempre està al meu costat,donant-me la mà i acompanyant-me allà on vagi. Som inseparables. Tinc una vida molt estranya. Prefereixo deixar la meva presentació per al final.

La Berta i jo ens fem càrrec de dos bessons idèntics. No són gaire entremaliats,però com us podeu imaginar és tota una responsabilitat. Curiosament tota la meva colla d'amics tampoc se separen de la seva mare, i també és fan càrrec de bessons.

Pel que diuen,sóc bastant ben plantat,alt i amb totes les meves parts del cos iguals. La veritat és que prefereixo ser així que no pas com l'Oriol, pobre, que és molt baixet i té uns braços massa curts.

És el primer cop que visc aquí,i no se que puc fer... Vull anar amb els meus amics,però no em desfaig de la mare,per tant aniré amb ella.

Se'ns han apropat una mare i un fill que no coneixem. La meva mare no para de parlar amb la seva. Que xerraires són les mares sempre oi? Quin avorriment...

De sobte el noi m’ha agafat aquella polsera que a mi tant m'agrada. M'enfadaria si no fos perquè ell m'ha regalat un collaret seu. La meva mare s'ha ficat una sabata de la mare del noi,i aquesta s'ha posat el mocador vermell que la Berta sempre combina amb aquell vestit blanc tan bonic. No entenc gaire a què ve això,però el collaret m'agrada i em queda bastant bé,per tant no em queixaré.

La muralla que envolta la meva ciutat s'està destruint...Què passa? La mare segueix els nostres nous companys. M'han caigut bé. El noi,que es diu Carles m'ha dit que anem al centre de la ciutat.

Quan arribem ens col·loquem en fila un al costat de l'altre. Potser jugarem a fer carreres. Que divertit. Ens lliguen a una corda,molt resistent i potser forma part del joc però ens separen dels nostres nous amics.

Potser ja no els torno a veure...però estic content,perquè la Berta i jo encara portem la sabata i el collaret. És com si portéssim una part d'ells. Jo sé que ells també porten la meva polsera i el mocador,per tant,porten una part de nosaltres,també.

La nostra ciutat es divideix. Construeixen una muralla just al centre,on estàvem fa un moment,i els nostres amics han quedat a l'altra banda. El terra comença a tremolar i a separar-se. Començo a tenir por,em sembla que això no és cap joc.

Al final la gran ciutat,queda separada en dues més petites i allunyades. En la nova ciutat som la meitat d'habitants que a l'antiga. Però m'agrada,perquè almenys la meva mare segueix amb mi. Acabem d'arribar i el caos comença de nou. Diria que la muralla de la nova ciutat es torna a enfonsar,igual que s'enfonsava la muralla de la ciutat on vivíem amb en Carles. Ja el trobo a faltar.

M'han tornat a lligar a una corda igual que la d'abans,molt resistent. I aquesta,m'arrossega cap al centre,un altre cop. Ja no és tant divertit, començo a cansar-me de fer tota l'estona el mateix. Estic just al mig,envoltat d'habitants,crec que acabo de veure l'Oriol. Vull saludar-lo, però de sobte veig que comença a plorar i la meva mare em deixa anar.

On va? No em pot deixar sol,espero que torni. Potser va a consolar l'Oriol... La Berta sempre és molt bona amb tothom. La corda comença a moure'm cap a un dels extrems,i a la meva mare cap a l'altre.

Us esteu equivocant! És la meva mare,ha de venir amb mi i en tot cas,l'Oriol no està en aquella direcció!

A l'Oriol també el separen de la seva mare,però no només a ells,sinó a tots els habitants de la meva edat. Això comença a no fer-me cap tipus de gracia. Ja sé que ja sóc gran,però m'agrada viure amb la Berta. Encara no se cuidar tot sol els bessons,ni coneixo gaire la ciutat. Parlant dels bessons...Només estic amb un! Crec que l'altre ha decidit marxar amb la mare,quina sort que té....

Encara portava el collaret del meu amic,però ja no tenia la Berta amb mi.

Comencen a construir noves muralles,estic fart que la meva ciutat sempre estigui en obres. Però aquest cop, no en tenien prou amb separar-me de la meva mare,sinó que també em separen de l'Oriol. Construeixen quatre muralles noves,i comença a tremolar de nou el terra. Aquest cop,el terratrèmol fa que el terra es torni a destruir,donant lloc a quatre noves ciutats. Amb menys habitants encara.

Ara estic sol,i no se el que he de fer. Els meus nous amics em diuen que estigui tranquil que aviat patiré una transformació,que em tornaré a mudar,però que la meva vida en aquella ciutat serà molt més entretinguda i bonica. Que coneixeré a algú com jo, i m'enamoraré. Estarem units molt de temps i junts crearem un nou individu. Però mentre això no passi, trobaré a faltar la meva mare,i els meus amics, tant Carles i la seva mare,com l'Oriol. I aquí visc mentre això no passi. I per últim com us havia dit al principi del meu relat em presentaré. Em dic Jordi i sóc una cromàtide,junt amb la meva mare,Berta, formàvem un cromosoma.

El Carles i la seva mare eren els nostres cromosomes homòlegs ( dit d'una altra manera,els nostres “millors amics”). Visc en una cèl·lula tot i que la meva mare i els meus amics estiguin en cèl·lules diferents. He patit una meiosis. El meu somni és formar part d'un espermatozoide i fecundar un òvul per poder crear un zigot. A hores d'ara visc amb un únic bessó que es diu ADN, l'altre bessó viu amb la meva mare.

5. CATEGORIA E

Poesia: Batxillerat

1r premi: La nit i la bogeria

2n premi: Amagatall

La nit i la bogeria

de Neus Llorens Domingo

S'apaga el sol

Plou a la ciutat dels carrers bruts,

a la ciutat dels somnis curts

amb gent cansada que camina

Plou, l'aigua teixeix una cançó,

un himne cec a la buidor

de l'existència per rutina.

Marques d'amors descalços

sobre neu fosa que ja no hi és.

Llunes emmidonades,

paraules dites sense dir res.

Cap mena de llum sinó els neons

són els estels, i tots els sons

resen murmuris sense forma

L'aire que s'estanca i no flueix;

la primavera s'extingeix

i l'apatia esdevé norma

La capa de diòxid

que ho embolcalla tot com un vel

no venç mai la certesa

que rere els fums sempre hi haurà un cel.

Quan la fosca s'allargassa

Els miralls eterns

fan reviure tots els matins,

els matins d'hivern

fan néixer ombres sota la claror.

Les clarors naixents

són vestigis de plàcida nit;

la nit innocent

que no amaga ni enganya i no dorm.

La nit no dorm per fugir dels dies,

no somia mentides ni atzars,

no disfressa solituds palpables.

Sincera, canta antologies

de les pors i els anhels avars

i procura fer-ne sons amables.

Però aquesta foscor

llisa i pura, ombra tota ella

sense l'ocasió

d'avivar preguntes de foc,

porta el timó

d'una tristor ancestral, i tan vella...

Que tampoc jo no

la podré exiliar cap a enlloc.

I amb tristesa retorno als principis,

trista ploro dels meus ulls de dia

llàgrimes de ta tristor nocturna.

Trista espero que amb l'alba es dissipi

el dolor que la llum no canvia

però jo d'esperar en faig espurna.

III

Neix l'albada

Fendeix el buit un feix de llum brillant

i com tot naixement és un inici

dolorós, en tant que precipici

suposa aquest avanç del temps constant

Caminar irregular que ja mai no s'atura:

la successió infinita de l'instant

és la vida que es va dibuixant

a ella mateixa quan la vida dura.

En la més absoluta petitesa

cada insignificant criatura

és acaronada per la llum pura

del dia que floreix sense peresa.

I seguim despertant amb il·lusió

deixant-nos envair per la sorpresa

d'estar i vius i d'admirar la bellesa.

Busquem aquell punt on mor l'horitzó.

Amagatall

de Laia Olivé Ràfols

Una idea,

o moltes, o milers de milions,

que s’entrelliguen i es recargolen

i es converteixen en paraules, frases,

paràgrafs, textos.

Un cúmul

de sensacions i sentiments i pensaments

i tonteries i genialitats

que s’ordenen i desordenen amb tanta facilitat,

que és difícil amb ells no perdre’s.

Una ratlla

constant i negre tinta lineal interrompuda

que manté sempre l’equilibri,

tot i explicar desgràcies o alegries

que prenen vida amb un simple mirar.

Una història

cosida, perfilada i adormida,

que es desperta per a fer somiar;

que no coneix el teu dia i la teva nit,

car és un rellotge sense piles i agulla.

Un moment

en què els dies poden ser per a tu segons,

i les nits dies sencers;

els anys poden no passar,

o una vida esfumar-se en un cop de mà.

Un antídot

per a aturar les hores,

un verí per a no créixer mai;

on ser immortal és possible

si només es tracta de recordar.

Un racó,

un aixopluc de les teves tempestes,

i alhora el centre d’un huracà,

que de sobte es transforma en neu blanca,

o en el blau més pur d’un profund oceà.

Un viatge,

un transport, un vehicle,

al qual sempre pots pujar,

i volar, nedar, caminar;

viure amb ell una vida que mai viuràs.

Un món,

on el blanc es deixa embrutar pel negre

i no pot sobreviure sense ell,

i el negre ho converteix tot en colors,

i els colors s’acaben amb la teva imaginació.

Un director

que representa la seva obra de teatre

mentre tu construeixes escenari i decoració;

on les persones poden reviure,

mentre a tu la vida se te’n va.

Un sentiment

capaç d’accelerar-te el pols

i eriçar-te la pell sense tocar-te,

i, fins i tot, arrencar-te una llàgrima

o un llarg i solitari riure.

Un mestre,

que t’ensenya coses que mai no veuràs,

llocs on mai seràs i gent que mai existirà,

una ficció que pot omplir la teva realitat

i fer-te aprendre a cada instant.

Un amic,

que no parla si tu no el vols escoltar,

que mai escolta si tu li vols parlar;

que pot callar anys i segles,

i viure més que tu i jo plegats.

Un objecte,

per algú escrit i per a algú llegit,

per a alguns avorrit i trist,

per altres un refugi de la realitat;

però per a tothom, un llibre, al cap i a la fi.

6. CATEGORIA F

Prosa: Batxillerat

1r premi: La llum del matí

2n premi, ex aequo: Memòria d’un legionari i

Sóc musulmana

Memòries d’un legionari:

La veritable història de Sant Jordi

de Marc Martorell

Aquesta història no és meva: la vaig trobar en un antic llibre manuscrit en un monestir perdut per la Capadòcia. Per acabar-ho de complicar, aquest redactat era una copia d’un altre de més antic, que a la vegada era la transcripció d’un altre i un altre i així successivament fins a perdre el rastre en el temps. Abans de començar, les dates reals les he transcrites al nostre calendari.

Tots sabem la història de Sant Jordi: el cavaller que lluità contra el drac per rescatar la princesa d’un regne desconegut. Si mirem la història de la humanitat hi ha innombrables exemples de “sants jordis”, des de sumeris fins egipcis. Però la nostra tradició prové d’un soldat romà del segle III. Tot i això, la figura de Sant Jordi es posa en entredit: és un personatge fictici? Potser aquest relat oferirà una mica de llum. Comencem la biografia de Georgius, el legionari. Jordi, el cavaller.

Ara, en les meves últimes hores, m’assec aquí per escriure el que ha estat la meva vida. Per començar m’he de presentar, cosa complicada per la meva situació. He tingut molts noms i m’han anomenat de moltes maneres: sóc el Kihdr, el Cavaller Verd, per als pobles del desert persa; els meus homes em diuen Matadracs pel que vaig fer... Però els meus pares simplement em deien Georgius.

270 d.C.

Vaig néixer a Diòspolis, una ciutat de la província de Syria Palaestina. El meu pare era un comerciant i la meva mare era una creient de la nova religió, el cristianisme. El meu pare va morir per culpa d’una malaltia infecciosa quan jo encara no havia vist cinc estius. A causa d’això, va ser la meva mare qui em va educar. Gràcies als contactes que ella tenia vaig rebre una bona educació: vaig aprendre el llatí de Roma i el grec d’Atenes. També vaig estudiar filosofia, retòrica, dret i història. A més, però, em va educar en la seva fe. Però mai em va obligar a convertir-me a la religió: quan vaig tenir prou edat per decidir vaig prendre una postura filosòfica de la vida i no religiosa. Però gràcies a aquests coneixements vaig comprendre què era la misericòrdia i la pietat.

Va arribar una edat –crec recordar que va ser als setze o disset anys- que el meu poble natal estava massa empobrit i la meva mare també va morir. Després de fer-li un enterrament digne perquè es reunís amb el seu Déu vaig decidir allistar-me a la Legió: tindria menjar i roba per viure. Crec que aquí és realment on comença la meva història.

287 d.C.

Durant hores vaig caminar pels camins de la província en direcció a la capital Aelia Capitolina, l’antiga Jerusalem mencionada a la religió de la meva mare. Recordo que vaig tenir por: en temps de crisi i falta de diners, qualsevol excusa era bona per assaltar als viatgers, encara que fossin massa pobres per tenir-ne.

-Noi, aparta del mig i deixa passar! –Cridà algú darrere meu. Em vaig sobresaltar en sentir la veu de tant atent com anava pel camí vigilant persones sospitoses. Ja havia hagut de tirar per una via secundària per evitar un grup d’homes que no em feien massa bona impressió, no volia haver de tornar a desviar-me. De totes maneres vaig fer cas a la veu i em vaig arrambar al límit de la via. Pel meu costat van passar dos soldats a cavall escortant un carro que, pel que vaig poder veure, devia portar algú important.

Em disposava a tornar a la meva vigilància quan vaig veure dos soldats que anaven més lents que el carro. Portaven dos cavalls sense genet. Vaig suposar que eren part de la guarnició de més endavant. En anar més lents, se’m va ocórrer una cosa. Era ara o mai.

-Perdonin! Perdonin! –Vaig dir, mentre m’hi acostava. Un d’ells va posar la mà a la seva espasa, però l’altre el va mirar i li va fer que no amb el cap.

-Hola noi. Vols alguna cosa? Ja m’escoltaven. Perfecte. Vaig desitjar que les meves hores practicant el meu to de veu em servissin per primera vegada a la vida.

-M’agradaria demanar-los un favor. M’he quedat orfe i no tinc més familiars, per tant he decidit fer servei a la meva pàtria i unir-me a la Legió. Em podrien apropar a Aelia Capitolina, si és aquesta la seva direcció? Sóc disciplinat i sé de lletres i números, podria ser útil. Els dos soldats es van mirar, dubtosos. Estava clar que no sabien què fer. Un d’ells, el que havia posat la mà a l’espasa quan m’havia apropat, va començar a parlar amb l’altre ràpidament i en veu baixa. Vaig esperar pacientment caminant al seu costat que acabessin de parlar.

-D’acord, pots venir. Puja a un cavall d’aquests i et portarem als barracons de la Legió. Però hauràs d’ajudar-nos amb els cavalls. El que portaràs te’l cuidaràs tu. –Va dir-me el soldat que m’havia parlat al principi.

-Sí senyor! Em vaig prendre allò com la meva primera ordre. En aquell temps estava apassionat per l’exèrcit. Havia llegit llibres sobre guerres a la biblioteca de casa i m’enamorava la idea d’unir-me a la Legió per combatre els enemics del poble romà. Llavors no sabia que els seus enemics més perillosos érem precisament nosaltres, els que havíem de protegir-los.

El viatge va ser curt: ja estàvem a mig camí. Els dos soldats amb qui anava van presentar-se i jo vaig fer el mateix. Abans que el sol es pongués ja havíem arribat i, en poc temps, entràrem dins la ciutat –cosa que em va impressionar ja que hi havia una llarga cua de gent que volia entrar. Vaig suposar que els soldats tenien preferència davant la resta de ciutadans.

-Això són els barracons: la teva casa durant els pròxims mesos fins que tinguis la teva pròpia companyia. El soldat que m’havia saludat al principi, que em va dir que es deia Quintus, m’havia estat explicant tot el recorregut fins arribar als barracons. El fòrum provincial, els temples... Jo no tenia suficients ulls per veure-ho tot. Gairebé no havia sortit mai de Diòspolis i, encara que tenien certa semblança, la gent que caminava per Aelia Capitolina era completament diferent. Per exemple, semblava que no hi hagués pobresa en aquella ciutat –cosa normal en moltes capitals: només hi vivia l’elit i, a més, Diòspolis havia caigut en desgràcia feia ja uns anys.

-I aquestes són les habitacions dels reclutes, agafa el llit que més t’agradi. Avui se’t faran les proves per saber quin és el teu estil de combat. D’aquí mitja hora t’espero al pati. –Quintus m’havia acompanyat fins a les habitacions.

-Allà hi seré. He de reconèixer que no es que hagués tingut sort en entrar a l’exèrcit. De fet, tal com sabria més endavant, hi havia més reclutes a part de mi. Era normal: estàvem passant temps de crisi i, a més, la guerra amenaçava les fronteres de tot l’Imperi. Massa fronts en massa llocs: això volia dir que sempre es necessitaven efectius.

Durant la mitja hora següent em vaig dedicar a preparar-me. Realment mai havia lluitat, encara que la meva mare havia contractat un soldat retirat perquè m’ensenyés a lluitar amb l’espasa. Per tant, vaig començar a escalfar tal com m’havia ensenyat el meu mestre. Mitja hora més tard em vaig presentar al pati per començar la meva prova. Va transcórrer sense cap incident destacat. Quintus la va presenciar tota i, quan em van assignar l’equipament, em va somriure. Després cada un se’n van anar pel seu camí.

289 d.C.

Durant els següents dos anys vaig estar vigilant la província que m’havia vist néixer. No va ser fins que vaig fer-ne dinou quan vaig començar a conèixer què volia dir ser un soldat romà. Però no anem més ràpid del compte, comencem pel principi.

-T’ha dit el tribú per què volia veure’ns?

-No. Només m’ha dit que era urgent i que necessitava del nostre ajut.

-Si el que ens vol dir es tradueix en un canvi de paisatge serà benvingut. Estic fart de la monotonia d’Aelia Capitolina. Aquí no hi ha grans batalles com les del nord. El tribú ens havia cridat a tres integrants de la Fretensis, una guarnició de la Legió X Gemina. No érem ni els tres més experimentats ni els tres més joves, però tot i això el tribú ens havia cridat per una reunió amb ell. Cap dels tres sabíem per què, però a tots ens picava la curiositat. Així doncs, quan vam reunir-nos amb ell, ens va sorprendre: no ens esperàvem el que passaria des de llavors en endavant.

-Bona nit, soldats. Us he reunit aquí a causa d’una instrucció que ha transmès el nostre senyor Dioclecià. No podia ser. El tribú, el líder de les nostres activitats era, ni més ni menys, que Quintus, el “soldat” a qui havia demanat que em portés fins als barracons d’Aelia Capitolina.

-Sense més preàmbuls passem a planificar la missió. Heu estat seleccionats per formar part d’una legió secreta, la Legió Arcana. Dureu a terme diferents accions que el propi Emperador us encomanarà. Per tant, esteu sota la seva autoritat directa. Quan marxeu d’aquí, el general Valerius –mentre deia això va assenyalar amb el braç un soldat que estava al seu costat- us acompanyarà a Roma. Bona sort, soldats. Quan vaig sentir això la resta em va semblar poc important. Sí, potser m’hagués hagut de preocupar més pel fet d’ingressar a una Legió secreta, però desitjava anar a Roma des que era petit. Ens vam acomiadar de Quintus a la manera militar i vam anar cap als barracons: havíem quedat amb Valerius abans que sortís el Sol a la porta est de la ciutat.

-Què en penseu? –Vaig preguntar als meus amics. Ho he de reconèixer: estava content.

-No ho sé... és una mica precipitat, crec. I per què l’Emperador vol una Legió secreta per a ell? Ja té la Guàrdia Pretoriana. Hi ha alguna cosa que fa pudor, a l’Imperi. –Maximus, com sempre, era la veu de la raó al grup.

-No us preocupeu ara per coses ombrívoles. Estar sota control de l’Emperador només vol dir una cosa: luxe. Us diria d’anar a celebrar-ho, però crec que serà millor guardar-nos-ho per quan arribem a Roma. No sembla que ens ho haguem de passar massa bé amb l’home aquell. Sembla que tingui una llança ficada pel...

-No crec que sigui prudent dir el que anaves a dir, Claudi.

-Et sortiran arrugues, Maximus. Sabies que a les dones de Roma no els agraden els homes amargats? Ja en tenen massa! Vaig riure. Com sempre, Claudius discutia amb Maximus i Maximus discutia amb Claudius: el pà de cada dia. Aquells érem nosaltres, uns joves soldats que no sabien què els deparava el futur.

289 d.C., un mes després

La primera impressió que em vaig emportar de Roma va ser estranya. Era la ciutat ideal, la referència de totes les ciutats de l’Imperi. A imatge dels seus edificis estaven fets els de les altres ciutats. Però em va sorprendre la planificació urbanística. No era una ciutat planificada com un campament, amb dos carrers principals, sinó que era un caos. Cases i altres edificis s’erigien per tot arreu i, quan giraves una cantonada, havies d’anar amb compte de no trobar-te en un cul-de-sac.

El cas és que tan bon punt vam arribar, Valerius ens va dirigir directament a un gran temple, el Panteó. No érem els únics nous integrants de la nova legió: altres soldats anirien amb nosaltres i ens esperaven ja a l’edifici, però no érem més de quinze. Tan bon punt vam arribar al temple hi vam entrar i em vaig quedar bocabadat: amb la seva cúpula i les estàtues de tots els déus em va donar una sensació de pau que no havia tingut mai fins llavors. Al centre, just a sota del raig de llum que entrava per l’òcul hi havia un home de posat orgullós i robes luxoses. Darrere seu hi havia dos portaestendards que duien l’Àguila. Vaig suposar que era l’Emperador Dioclecià.

-Recorda, no el miris directament.-Em va xiuxiuejar Maximus.Era veritat, me n’havia oblidat. Valerius ens havia advertit que seguíssim uns protocols quan estiguéssim davant la presència de l’Emperador: no mirar-lo directament, mantenir-se amb el cap cot, reverenciar-lo... De fet, em va sorprendre que Valerius s’agenollés davant seu i li fes un petó a les sabates. Quina mena de teatre era aquell?

-Benvinguts sigueu, soldats. Sabeu per què esteu aquí. Necessito gent com vosaltres a diferents punts de l’Imperi. Hi ha massa aixecaments bàrbars i les nostres fronteres perillen. A cada un se us donarà instruccions individuals que haureu de complir. Quan ho feu podreu optar a un càrrec imperial. Agenolleu-vos. –L’edifici on estàvem feia que la seva veu tingués un cert aire misteriós, com si vingués de tot arreu i d’enlloc al mateix temps. Si se suposava que representava el paper d’un déu ho feia molt bé.

Mentre nosaltres estàvem agenollats, l’Emperador va anar passant un per un davant nostre i ens anava donant una llança llarga sota les paraules Patria defendis.

-Aixequeu-vos com a germans, estimats súbdits. Des d’ara se us coneix com a arcans, l’escut de l’Imperi.

296 d.C.

Durant set anys vaig estar consagrat a la tasca que l’Emperador em va ordenar. Vaig pertànyer a diferents legions i vaig viatjar de punta a punta de l’Imperi: Hispània -vaig visitar Tàrraco i em va impressionar-, Britania –hi ha alguna cosa en aquell país que et canvia: no sé si es la gent, el clima o els bàrbars-, la Gàlia, Dàcia... Els motius que tenia per abandonar cada una abans del temps previst eren diversos: des del requeriment per presentar-me a Roma fins a tenir una malaltia infecciosa. Vaig descobrir inicis de rebel·lions contra l’Emperador –intents d’assassinat, la majoria de les vegades- i les vaig sufocar. Potser vaig fer coses reprovables, però mai podran dir de mi que sóc injust: sempre desafiava homes armats, mai ho vaig fer amb gent desarmada.

He d’aclarir que tots els arcans ens havíem separat pocs dies després de ser nomenats germans. Com que érem pocs, havíem de separar-nos per cobrir molt de terreny. Tot i que de quan en quan coincidíem en alguna legió, el fet és que la majoria de temps treballàvem sols: havíem de buscar els nostres propis aliats dins la Legió. Per aquest motiu no em va preocupar trobar Maximus amb uns quants soldats a l’extrem oest de Dàcia. Potser, si no m’hagués confiat llavors, ara no estaria on sóc.

Dàcia era una terra verda. Els boscos i els prats ho eren. Res a veure amb la meva província natal, on abundaven els terrenys àrids. Justament estava en un d’aquests prats quan em vaig trobar a Maximus i al seu petit exèrcit. No portaven l’àguila, sinó el Draco. Vaig dirigir-me a saludar-los: sempre era una sort trobar-se vells amics.

-Maximus! –Vaig cridar. Tots els draconarii es van girar. Em va donar la impressió que es posaven tensos i es preparaven per al combat. Maximus, muntant un cavall, em va venir a trobar.

-Georgius... Recordes que et vaig dir que hi havia alguna cosa que feia pudor a l’Imperi? Nosaltres, que ens vanagloriem de protegir els seus ciutadans i la seva estabilitat, som els que desprenem la olor de podrit. Matem perquè ens ho demanen, Georgius. Les coses han de canviar. Uneix-te a nosaltres, els draconarii, i acabarem junts amb la tirania.

No em podia creure el que estava sentint. Maximus sempre havia estat un soldat exemplar, que complia totes les ordres que li donaven. A més, sempre havia estat d’un grau superior a nosaltres. Si ell deia que el perill era l’Emperador jo l’havia de creure. Desgraciadament em negava a fer-ho. Vaig pensar que ja tindria temps de pensar què fer quan l’hagués capturat. Realment creia en l’Imperi i en la protecció dels seus ciutadans, així doncs vaig pronunciar les paraules més odiades de la meva vida:

-Maximus, quedes detingut en nom de l’Imperi per traïció. Si us plau, lliura’t sense oposar resistència. No es va molestar ni a donar-me una negativa. Va girar cua i va ordenar als seus homes que anessin al galop darrere seu. Jo, és clar, els vaig perseguir cegament.

299 d.C.

Vaig estar dos anys sencers seguint les petjades del drac, tal com jo deia al rastre de Maximus. Havia anat donant caça als seus soldats que es quedaven enrere per un o altre motiu. A més, però, sembla ser que els van atacar i van morir-ne bastants. Bàrbars, pel que vaig veure a les ferides dels cadàvers. Per tant, Maximus devia estar sol i ara ja només fugia de mi, ja que perdria si se m’enfrontava: vaig suposar que devia estar ferit.

El vaig seguir fins al desert persa, al sud de Babilònia. Allà el vaig buscar fins que el vaig trobar mentre es guaria a una cova prop d’un poblat. Havia trobat ajuda: una noia li estava tractant les ferides. El vaig desafiar a un combat ja que vaig suposar que no es rendiria. Havia venut informació als enemics sassànides: era un traïdor. Maximus, el comandant, va ser vençut amb facilitat. Havia matat al drac que tan de temps terroritzava els habitants de la nostra pàtria. La noia havia sortit corrents i, quan va tornar i va veure que Maximus descansava sobre la seva pròpia sang, li va llançar una rosa a sobre. Vaig descobrir més endavant que era un símbol de descans en l’antiga cultura de la noia.

300 d.C. – 303 d.C.

Vaig ser rebut amb honors per l’Emperador. Havia fet un gran servei a l’Imperi eliminant els rebels i per fi havia arribat l’hora de retirar-se. Em va nomenar tribú militar. Jo vaig anar a residir a Nicomèdia, Bitínia, amb una dona viuda que vaig conèixer. D’això ja fa tres anys. Fa un mes vaig rebre una ordre de l’Emperador Dioclecià: perseguir els cristians que hi havia a la província i crucificar-los. Clarament m’hi vaig negar: eren persones desarmades. Hauria d’haver fet cas de Maximus, vaig pensar mentre els soldats se m’emportaven.

Em van donar un camisó de lli blanc. Durant una setmana m’han torturat. Potser la ferida més gran que m’han fet ha estat el símbol de la creu dels crucificats que m’han gravat amb foc al pit. La ferida traspassa la roba: creu vermella sobre blanc.

Sóc musulmana

de Yasmina El Ouati

Necessitava pau, un bon lloc per reflexionar sobre la decisió més important de la seva vida, el hiyab. Al març ha fet els setze i ja és hora de posar-se a pensar sobre quin camí hauria de prendre, i sobretot les conseqüències que li provocaria amb les seves amigues i els seus companys de classe..

Ella sabia que res tornaria a ser com abans, la gent començaria a retirar-se en veure-la amb la seva nova vestimenta, potser no li dirigirien ni la paraula, llavors seria la persona més desgraciada del món, això no la preocuparia gens ni mica si no fos per ell, aquell noi català que la té boja, aquell noi que sempre riu amb ella, aquell noi que fa que la vida sigui il·lusió i alegria, el Gerard. La Shahrazad és un noia bastant maca, una noia amb un caràcter fort i dèbil a la vegada, alegre i simpàtica i molt atenta amb la gent. Però ningú la coneix al cent per cent, no coneixen la dificultat de la seva vida.

La Shahrazad viu amb el seu pare, Mohamed, la seva mare, Aicha, i el seu germà Youssef. Un cop complerts els setze la seva mare va parlar-li sobre el hiyab per primer cop, el pare la volia obligar quan tenia tretze però la seva mare es va ficar al mig, ja que una noia no havia de ser mai obligada a fer alguna cosa en contra de la seva voluntat, això no vol dir que la mare no en tingués ganes de que la seva filla es cobrís el cabell negre tan aràbic i bonic que tenia, per això s’ho va plantejar i la va deixar amb els dubtes surant pel seu cap. El pare de la Shahrazad és molt masclista, no ajuda en les feines de casa, no la deixa sortir amb les seves amigues i el pitjor de tot són els crits per la nit de la seva mare, plorant. El pare era tant masclista, que té al Youssef per sobre de tot, a ell sempre li dóna diners i mai l’ha pegat, encara que a la Shahrazad tampoc, i encara que torni tard no li passa res.

Al Youssef ja li va bé que se’l prefereixi a ell abans que a la Shahrazad, perquè ell també pensa que les dones són un pes que els homes han de carregar-se a sobre, per culpa de la cobdícia de Hawa (Eva, en català) se’ls va expulsar del paradís, i elles són la bogeria dels homes,per culpa d’elles poden arribar a fer coses incomprensibles, com per exemple, matar. Aicha es va casar amb en Mohamed obligatòriament, ella no volia, però negar-ho seria desobeir els pares i això no és bo en la nostra religió, l’Islam, així que va acceptar. El que vol sobretot Aicha és la bona educació per a la seva filla, una educació que encara que ella va tenir no l’ha portat a cap lloc, ella vol que la seva filla mai agafi el camí que a ella li van fer escollir. Aquesta és la segona vida de la Shahrazad, encara que la gent normal comença per la primera.

A l’escola Shahrazad no és molt popular, però molta gent la coneix i té molts amics, però les seves amigues dins de la classe, són la Isabel, la Anna i la Sara, les seves confidents, les que ho saben tot d’ella, o almenys això creuen. Aicha ha decidit inscriure la seva filla a la mesquita del poble, perquè així a part de conèixer l’escriptura aràbiga, aprengui l’Alcorà, la llei de l’Islam. A la mesquita ha conegut moltes noies però només li han cridat l’atenció dues noies, l’Anissa i la Laila, són de la mateixa edat que ella però amb molta més cultura aràbiga que ella.

Ara fa tres anys que es coneixen, Shahrazad es va posar el mocador un mes desprès d’entrar a la mesquita, les seves amigues de l’escola no l’han rebutjada com ella es pensava, sinó que la van renyar, la van escridassar pel fet de que eren amigues i un canvi extern no canviaria les coses, elles ja sabien que era musulmana i anaven amb ella, la Shahrazad agradava a la Isabel pel seu caràcter d’ independista extrema, a la Anna, que també era molt independista, li queia bé pel seu caràcter alhora de parlar de la llibertat de Palestina i del seu caràcter radical, cosa que no canviaria per res del món, i a la Sara li queia bé pels seus consells de sàvia i per tenir-la sempre emprenyant al pupitre de darrere i ella sempre es girava amb una cara molt “borde” que feia riure a la Shahrazad. En canvi les noies àrabs, eren igual que ella, tenien la mateixa preocupació sobre la religió, i eren les úniques que coneixien els maltractaments que patia dins del cercle familiar, i la prohibició d’anar a la Universitat per part del pare i del germà. La Shahrazad va estudiar a la mesquita tres anys, i en aquest temps va aprendre moltes coses, algunes extres, gràcies a Khadija, la professora d’Història de l’Islam i Llengua i Literatura àrab. Va aprendre que l’Islam imposava la igualtat, i allò que feien el seu pare i el seu germà era un greu error que seria condemnat a l’infern, el contrari del que ells pensaven.

Oh, humans! Temeu al vostre Senyor Qui us ha Creat a partir d'un sol ésser, del qual va crear la seva dona i fer baixar dels dos molts homes i dones. Temeu a Al-lah, en Que el nom us reclameu els vostres drets, i respecteu els llaços de parentiu. Per cert que Al-lah us Observa.[Alcorà 4:1]

L’excusa del pare de no deixar-la anar a La universitat, és, que les dones no els cal rebre cap educació perquè el lloc que els hi correspon és a casa amb els fills i els plats bruts i la neteja, mentre que el profeta Mohamed Sala Allahu Alaihi Wa salam diu: Buscar el coneixement és obligatori per a cada Musulmà (home o dona) ".

Un cop cercades les informacions anteriors, Shahrazad decideix parlar amb el seu pare i informar-lo de que comet un greu error, ho fa amb molta por i amb esperances de sortir viva del despatx del pare. Amb l’Alcorà a la mà i un bolígraf i un paper va entrar al despatx amb molt de silencia, ningú diria que el seu pare és un ignorant, té la biblioteca més gran del barri, amb moltíssims llibres en àrab i en català. En entrar va saludar al seu pare fent-li un petó a la mà com a símbol de respecte i li va demanar si tenia temps per a ella, amb una simpatia no habitual el seu pare li va concedir tot el temps que ella volia quan li va veure l’Alcorà a la mà. Ell la va escoltar molt atentament durant tot el discurs i amb l’Alcorà com a prova, el seu pare amb llàgrimes als ulls li va demanar perdó per tots els anys de patiment amb ell, i li va concedir el permís d’anar a la Universitat, i un cop acabat el discurs de la Shahrazad, ella es va retirar a la seva habitació, ell va sortir i va tornar amb molts regals per a la seva dona i la seva filla. Per la nit, els hi va donar, una jelaba per a la seva mare i un llistat de llibres que la Shahrazad havia demanat i ell no volia comprar perquè les dones no havien de rebre educació, un cop repartits els regals, va parlar seriosament amb el seu fill sobre el masclisme, que quedava totalment prohibit qualsevol broma o comentari sobre les dones o sobre qualsevol tema que hi tingui a veure, i a partir d’aquell dia el Youssef havia d’ajudar a les feines de la casa començant per la seva habitació.

És increïble com una noia de dinou anys pot canviar i ensenyar coses noves, a una persona de més de quaranta anys.

A partir d’aquell moment les coses van funcionar d’una altra manera, les noies de casa van tenir molta més llibertat que abans i la que més s’alegrava era Shahrazad, que podia sortir amb les seves amigues sense patir per si la veia el seu pare o el seu germà pel carrer.

Tota satisfeta va venir a casa de la Shahrazad, la Anissa. La germana petita de la Anissa, que deu tenir uns catorze anys havia escrit una redacció sobre la injustícia al món i sobre l’Islam, que deia així:

Terrorisme, sinònims: ignorància. incultura. Islam. Tothom que s’hagi llegit aquestes paraules, pensarà que no tenen sentit, però si que hi veuran una relació. Ja que s’hauria de modificar el diccionari a l’estil del europeus, així , quan una persona busqui el significat de terrorisme trobi Islam. Ignorància, això, els europeus, americans, però sobretot els periodistes ho podem definir així. Ignorants. Ignorants, pel fet de parlar d’un tema que desconeixen d’un tema que no saben de què va, que es pensen que l’ Islam inicia el terrorisme. On s’ha vist això? A Europa, es clar,on tenen demostrat que a l’Alcorà, hi ha escrita una aya que doni suport al terrorisme? On està escrit que s’hagi de matar a gent innocent? Ells confonen, el yihad amb terrorisme, el yihad diu: lluita amb el teu poble si està atacat o colonitzat per enemics. Podem aplicar aquest cas a Afganistan o a Palestina, però això està considerat terrorisme? No pots defensar el teu país, la teva gent? I perquè s’aplica el terme: Terrorisme Islamista? D’on treuen aquest vocabulari? Podem considerar terroristes, a alQaeda? Sí, els podem considerar terroristes. Perquè? Doncs per una senzilla raó, pel fet d’haver matat tanta gent innocent, però perquè no considerem terroristes a Israel, Estats Units , Espanya, i finalment Anglaterra? Pel fet de ser els amos del món? Israel, no son terroristes jueus? Que hi fa Estats Units a Afganistan? Defensar a la pobra gent dels talibans, per favor, n’esteu segurs? Espanya i Anglaterra van participar en una guerra il·legal, a l’ Iraq, pensant que Sadam Husein, tenia armes massives, on son els resultats? Reconeixen que no hi havia armes, però això quan? Desprès de matar el president d’un Estat. Desprès de cometre un assassinat. El que més em sorprèn, es que els periodistes un cop han parlat aixi, els escolten els professors,alumnes,ciutadans, etc. I se’ls enganxa el vocabulari,cosa que em sembla molt forta.

I ara la pregunta definitiva: On és el tribunal de la Haya? Perquè no ha passat per allà Bush, Aznar, Blair, Sharon i l’actual president d’Israel?

La Shahrazad va quedar tant commoguda amb la redacció de la Mariam que li va fer un regal, un mp3 on podia escoltar tot l’Alcorà i si volia podia posar música però mai les havia de barrejar, ja que la música és Haram(prohibida) perquè atreu al dimoni.

Aquest és el jovent que necessita el món avui dia, necessita joves que defensin la llibertat per sobre de tot,que desitgin la igualtat i que mai se’ls discrimini pel color, religió,o qualsevol diferència física o psíquica.

7. CATEGORIA G

Article d’opinió

Som com som

Som com som

d'Albert Llanas

Es cert que totes les persones som diferents, ja sigui en aspecte físic, en la personalitat o en la conducta. Una cosa que està demostrat que afecta i modifica el nostre caràcter és el clima i la situació geogràfica en la que ens trobem. Em referiré a uns tòpics que, per suposat, poden tenir excepcions.

Un exemple clar d’aquesta diversitat de caràcters, el podem trobar en el tarannà que tenen les persones que viuen al Carib. Són extravertits, optimistes, amants de la festa i la disbauxa, conversadors, impulsius, un xic despreocupats i fins i tot excessivament relaxats. Ben diferent podríem catalogar per exemple a la gent que viu molt a prop dels pols, com els Noruecs o els Finlandesos. Aquests es mostren més introvertits, reservats, tímids, prudents, raonadors,... els definiríem com a més freds.

Una altra mostra d’aquestes diferencies pel que fa al comportament i la manera de ser ha estat posada de manifest aquests dies a tots els mitjans de comunicació : la població japonesa. Així doncs hem estat informats que el poble pesquer d'Ishinomaki, es va convertir en el centre d'atenció d'arreu del món en coneix-se que 10.000 dels seus habitants es trobaven desapareguts després del pas del tsunami que va arrasar la regió. Els supervivents d'aquesta ciutat es començaven a organitzar en grups per distribuir-se les tasques que calia fer. Les imatges també mostraven la forma en què es prestava una especial atenció als nens, per exemple, racionant el menjar de forma que els correspongués la quantitat més gran d'aliment, mentre que alguns adults s'alimentaven exclusivament amb un parell de boles d'arròs, al dia. En aquest cas l'estoïcisme, el respecte i l'ordre amb què s'estan comportant els japonesos fa pensar que ells també són diferents. Allò que preval per a ells és un respecte per les normes establertes malgrat la greu situació d'alarma existent.

Tots sabem que d’altres comunitats, en circumstàncies similars haguessin saquejat supermercats, robat tot el que encara estès al seu abast i hagués estat la ocasió ideal per a trencar totes les normes socials establertes.

Els experts ja han dit que és gracies a aquest comportament de la població japonesa que les devastadores conseqüències d'una catàstrofe d'aquesta magnitud seran menys de les previstes inicialment i que aquesta actitud contribuirà de forma decisiva a la futura reconstrucció de les zones afectades.

He llegit que això és degut fonamentalment a “l'estricta educació rebuda que busca constantment la cohesió social, a la preparació adquirida gràcies a les lliçons extretes d'experiències dramàtiques passades i a un pragmatisme que deriva de la idea que el col·lectiu pot afrontar d'una manera més eficaç una catàstrofe d'aquestes dimensions”.

Això no converteix a uns en bons ni als altres en dolents. No obstant hem de tenir clar que som com som i que una de les diferències principals es basa en com afrontar les adversitats. La resposta generosa i solidària en casos d’alarma social, ja sigui en aquesta del poble japonès o en d’altres com la d’Haití, em fa pensar que la raça humana està “per sobre” de l’aspecte físic, la personalitat, la conducta i les diferències polítiques o econòmiques tot i que malauradament només ho sap demostrar en situacions com aquestes.

AULA D’ACOLLIDA

8. CATEGORIA H

Poesia

Estel fugàs

9. CATEGORIA I

Prosa

Llum dins la foscor

10. CATEGORIA J

Article d’opinió.

L’adolescència

L’adolescència

de Keren Espinosa Vera

L’adolescència és un període que tothom ha de passar . És una etapa difícil per alguns depèn de la societat en la que estiguis . La pubertat és la primera etapa d'aquesta, i comença aproximadament als deu anys i acaba als catorze o quinze . L’altra etapa és la adolescència mitjana que comença des del final de la pubertat fins als dinou anys.

Aquesta etapa de la nostra vida, penso que no tothom pot passar-la de la mateixa forma perquè depèn de diversos factors: amb qui has viscut o com has passat la teva vida, la teva infància, i en quines condicions has crescut . Cada dia veig com els joves perden la seva vida tenint la oportunitat d’estudiar i de ser algú, però la majoria només pensa en divertir-se i en fer coses incorrectes per cridar la atenció . No només ells es fan malbé sinó que també preocupen als seus éssers estimats . Molts dels adolescents criden als seus pares, sobretot mares i jo penso: “després de tot el que han fet pel seu fill, com li ho paga ”. Quan ens posem a pensar podem mirar que és dur veure com desprès de tota una vida donant-li coses, tot el que el fill vol, però sobretot amor, una família, educació, alegria, una llar, molts pares es penedeixen d'haver sigut tan suaus amb ells quan ja no poden fer res per canviar-ho .

Una altra de les coses amb les que els adolescents es troben es la pressió de la societat . Moltes noies pateixen per coses com: la obesitat , si li agrades a un noi per ser tu mateixa o no, pel què pensa, pel que fa, pel que diu, però sobretot que diran els amics? A vegades penso, per què seran tan importants aquestes preguntes. Al final som grans i acabem pensant: quines bajanades les d'aquells temps! Però quan algú es adolescent té moltes preocupacions i complexos. Avui dia no és el mateix que al segle passat, avui l'educació es diferent, la gent, les escoles, la forma de tractar a les persones i quan tenim aquesta edat tots els canvis físics i els morals són difícils de superar (per la majoria de persones).

Els amics són una de les coses més importants de tot adolescent, perquè ells s'identifiquen amb els seus companys. L'opinió d’un amic en aquesta etapa sol ser tan valuosa com la de tons pares o inclòs més, però et sents bé quan li expliques al teu millor amic qualsevol secret teu que no pots compartir amb ningú més, et sents còmode, segur, tranquil, però ja sent major penses: com vaig poder confiar en aquest traïdor? O com vaig poder sentir-me tan bé per explicar-li aquestes bajanades? Per mi aquesta etapa és difícil, no només, pels motius que he comentat abans, ho és generalment. A vegades et sents sol, que ningú et comprèn, ningú et dona una mà i pots arribar al punt d'odiar la teva vida.

He agafat aquest tema perquè ara sóc adolescent i moltes de les coses mencionades tenen a veure amb la meva vida, no totes però he vist molts suïcidis, gent que no pot aguantar cap pressió i tot això, la majoria de les coses ho provoquen els traumes de quan eren joves. Arribo a la conclusió següent: l'adolescència és la etapa d'aprenentatge més complicada de la vida. Apart de totes les pressions socials (les limitacions dels nostres drets i el “pavo” que ens entra) hi ha els estudis on hem de deixar-nos la pell, per ser algú quan siguem grans, perquè no hi haurà cap altre oportunitat. Per uns d’altres és l’edat més preciosa i feliç que poden viure.

2011-06-10T02:35:00.000-07:00

VISITA DE ROSA TORAN A L'INSTITUT M de C
RESUM DE LA PROPOSTA DE PÀGINA WEB

Els alumnes de 4t ESO hem llegit el llibre El violí d’Auschwitz i hem recollit
una determinada informació sobre els Camps de concentració alemanys del III
Reich, aquesta informació ha estat completada amb la interessant
conferència de la directora de l’Amical Mauthausen, Rosa Toran.

ROSA TORAN visita l’IES per fer una xerrada als
alumnes al 4rt d’ESO per parlar de “L’amikal de
Mathausen” en relació al llibre que han llegit.
© Alejandro Jurnet 2011

LA CONFERÈNCIA DE ROSA TORAN
Rosa Toran va néixer a Manresa i és historiadora. Va ser professora d’història en un institut i és actualment la presidenta de l’Amical de Mauthausen.
L’Amical de Mauthausen va ser fundat durant la dictadura franquista clandestinament.
El seu objectiu era trobar morts i ajudar viudes i orfes víctimes dels Camps de concentració nazis.
La part fonamental de la conferència va ser un curt documental de mitja hora aproximadament, que la Rosa Toran ens va passar a l’aula de projeccions de l’IES Manuel de Cabanyes.
Aquest documental, que ens va mostrar la senyora Toran, és considerada l’obra mestra principal dels Camps de concentració.
El documental es titula Nit i boira, fent referència al Decret Nazi “Nacht und Nebel”. El director del documental és Alain Resnais amb la veu i el text de Jean Cayrol i la música de Hanns Eisler.
La pel·lícula-documental es realitzà l’any 1955 en francès.
Aquesta obra mestra és completament real sense ficció, amb imatges reals. Aquestes imatges estan en dos formats tant en blanc i negre com en color. Les imatges en blanc i negre són documents històrics de les SS i també dels comunistes i aliats. I les imatges en color van ser recollides al 1955.
Nit i boira explica la construcció dels Camps i les seves diferents parts. L'arribada de diferents tipus de presoners i la seva horrible situació.
Els treballs infrahumans que estaven obligats a fer i la posterior exterminació dels presoners.

Els alumnes de 4t van dur a terme una sèrie de qüestions que va respondre amablement la senyora Toran. Es van triar 4 preguntes de diferents àmbits, provinents d'un llarg llistat.

PREGUNTES A ROSA TORAN A LA CONFERÈNCIA
P: Com van ser jutjats els responsables dels Camps?
R:Els responsables van ser jutjats als judicis de Nuremberg, molts van fugir i es van suïcidar.
La gran quantitat de gent responsable al país feia que fos molt difícil jutjar-los.
P:Per què no van ajudar les altres nacions a evitar el III Reich?
R:Perquè hi havia racisme i antisemitisme en molts països i suposava l’arribada d’immigrants a altres països. A més en aquells anys hi havia crisi provocada per la 1a Guerra Mundial.
P:Pot tornar a passar una situació semblant a la del III Reich?
R:Exactament igual no, però semblant ha passat i tornarà a passar, i un exemple pot ser la Guerra de Bòsnia i una gran diferència és que els nazis van matar industrialment.
P:Com podien saber la informació que passava al món els residents d’un camp?
R:Normalment hi havia dues maneres. La més normal era que els presoners que venien de fora informaven els presoners més antics. I l’altra, més improbable, era a través dels membres de la SS, els kapos, etc.

Lucia Peyrolón i Javier Hernandez

ENTREVISTA A ROSA TORAN
P.:Si la persecució de jueus va començar abans de la 2a Guerra Mundial, per què no van dir res les potències democràtiques? I l'església?
R.: L'església era responsable de promoure l'antisemitisme perquè els jueus eren els que havien matat a Jesucrist. L'antisemitisme consisteix en creure que una raça és inferior. Llavors les potències europees pensen d'aquesta manera, sobretot Alemanya que en temps
de crisi només vol alemanys i no vol més immigració i gent estrangera al seu país.
P.: Auschwitz va ser sempre el mateix tipus de Camp? Té peculiaritats respecte altres camps nazis?
R.:Auschwitz estava dividit en tres camps dins d'aquest tan gran.
Auschwitz 1 : Era el camp de treball.
Auschwitz 2 : Camp d'extermini
Auschwitz 3 : Fàbrica de gasolina ( lloc més benèvol )
P.: Van ser jutjats els responsables dels Camps quan va acabar la guerra? Quines penes es van sentenciar? Es van complir ?
R.: Després de la guerra es van fer els Judicis de Nuremberg. Encara que moltes de les persones que s'haurien d'haver jutjat havien fugit (a Sud-Amèrica o Espanya ) o s'havien suïcidat. Als càrrecs més alts se'ls va condemnar a mort encara que molts van quedar impunes.
P.: Com es viu a Alemanya i Àustria aquesta experiència en la seva història?
R.: No se n’ha parlat molt, però hi ha interès en estudiar aquest tema perquè no se’n sap quasi res. Sembla una excusa, però és així. A nivell escoltar hi ha molt interès en ensenyar la seva història als Alemanys. Durant els anys 90 s'ha fet un gran pas.
P.: Es pot tornar a produir avui un cas de característiques semblants ?
R.: Ja hi ha hagut genocidis després del nazisme , com a la guerra de Bòsnia i segueixen passant. Encara que cap cosa succeeix dues vegades de la mateixa manera. Al genocidi nazi,maten de manera industrial utilitzant la tecnologia per matar sense dificultats.
P.: Què la va motivar a formar part de l’Amical de Mathausen? És només a nivell nacional o internacional?
R.: Un oncle meu va ser assassinat i vaig voler formar-ne part per així poder reunir-me amb gent amb les mateixes circumstàncies i donar a conèixer totes les brutalitats que s’havien fet durant la guerra. L'Amical és d'àmbit estatal. Hi ha Amicals a tots els països.
P.: Hi havia algun tipus de mitjà d'informació per saber que passava a fora del camp?
R.: Hi havia alguna manera de contactar amb l'exterior. Podien intentar sentir la radio que escoltaven els de la SS o els jueus que arribaven nous al camp.
P.: Per què els jueus estan carregant cap als palestins,quan a ells els van fer el mateix?
R.: Encara els jueus es senten amenaçats. Els jueus estan en contra de política del govern d'Israel.

Milena Rugoso, Marcel Jorquera, Laia Ventura, Alícia Vera, Nil Andreu i Sergi Cuscó

ARTICLE D'OPINIÓ:
Amical de Mauthausen
El 1939 va esclatar la segona guerra mundial, que va ser el conflicte més sagnant de la història del món. Abans d’aquest fet, els nazis havien estat creant camps de concentració i d’extermini al llarg del seu imperi per retenir i fer treballar a aquells que consideraven inferiors a ells. Un dels camps més importants va ser el de Mauthausen, a Àustria, on van ser assassinades al voltant de nou milions de persones, però no tots els reclosos van morir. Què va passar amb els supervivents? Van ser alliberats al acabar la guerra. Alguns d’ells es van reunir i van formar l’Amical de Mauthausen, que va ser una associació clandestina creada el 1962 per Joaquim- Amat Piniella i altres supervivents, amb l’objectiu de fer conèixer al món l’atrocitat que s’havia comès als camps de concentració i de recordar les víctimes consegüents d’aquest holocaust. Un
dels mètodes que utilitzen els membres de l’amical és parlar amb alumnes d’escoles, instituts... per explicar-los el que va succeir en el passat. Crec que aquest és un bon mètode per conscienciar els joves sobre aquests fets, perquè es tingui present el que va passar i no es repeteixi en el futur.
Rosa Toran és doctora en història i actual presentadora de l’Amical de Mauthausen va venir a l’institut Manuel de Cabanyes per parlar amb els alumnes de quart sobre l’Amical de Mauthausen.
Per començar va fer una breu explicació i seguidament, va deixar que els alumnes poguessin veure un documental amb el títol: “Nit i boira”, que parlava dels nazis i dels camps de concentració . Finalment, va permetre que alguns alumnes li fessin preguntes relacionades amb el tema. Trobo que aquesta conferència ha estat prou educativa i conscienciadora com per fer entendre als alumnes l’atrocitat que van cometre els nazis.

Víctor F. Pasarin.

CARTES AL DIRECTOR
Aquesta carta l’escrivim al director, perquè pensem que el camp de concentració d’Auswitch, era una dels camps més cruel en aquella època. Mataven la gent per qualsevol cosa. Els ficaven en una nau i posaven gas dins i els mataven o també el tallaven el coll. L’enfermeria no era un lloc molt segur perquè el metge que els apuntava qualsevol part del cos encara que la tinguessin bé. Aquests camps no s’haurien haver construït de cap de les maneres perquè és una tortura per a qualsevol persona. Els trens venien ples fins d’alt i una part de la gent moria perquè no tenien aire per poder respirar i estaven molt incòmodes, tres persones o més, però estaven molt atapeïts i d’altura no tenien molta, eren d’un pam o tres d’altura. Sembla que estesin tencats en un taüd molt estret.

Maria, Jofre

Pàgina web creada PER:
alejandro JURNET; marta ALCALA; pau RAMON; Fotos: sergi CUSCÓ;
4rt ESO D. Curs 2010 – 2011. IES Manuel de Cabanyes.
professora coordinadora: Àngels Pares

Historias de la Ciencia

2011-05-30T09:49:00.000-07:00

Un blog per descobrir-hi un munt d'històries relacionades amb la ciència i la tecnologia

Amb una sèrie d'enllaços que poden ser del vostre interès:

Ciencia y técnica

___________________________________

Mystudios.com Galeria Virtual d'Art

2011-03-05T15:32:00.000-08:00

Visiteu una galeria d'art virtual que permet accedir a les obres pictòriques
de més de 5000 artistes i més de 100.000 pintures: Mystudios.com

________________________

CONFERÈNCIES 2011

2011-02-08T04:05:00.000-08:00

BUSCANT MOTIUS PER SEGUIR EN LA TRADICIÓ DE CONFERÈNCIES SOBRE ASPECTES CULTURALS DEL NOSTRE ENTORN, S'HA ACONSEGUIT ORGANITZAR LES SEGÜENTS, AQUEST CURS 2010-2011.

US HI ESPEREM PER MOLTS MOTIUS, EL PRINCIPAL, ÉS EL NOSTRE CONVENCIMENT DEL SEU DOBLE INTERÈS, PER LA TEMÀTICA, I PER LES PERSONES QUE ENS HO EXPLICARAN.

ELS ORGANITZADORS

CONFERÈNCIES 2011

La Guerra del Francès a Catalunya 1808-1812.

200 anys del setge i presa de Tarragona

Conferenciant Xavier Hernàndez

Catedràdic d’història de la UB.

Data dijous 17 del 2011

Hora 19 h (durada 1 h aproximadament)

La poesia de Marius Torres

Centenari Marius Torres

Conferenciant Àngels Parés

Professora de Català de l’institut Manuel de Cabanyes

Data dimecres 2 de març (durada 1 h aproximadament)

Hora a les 19 h (durada 1 h aproximadament)

Comparació de les músiques de Schuman i Mahler. Audició de fragments.

Centenaris del naixement (200) de Schuman i de la mort (100) de Mahler

Conferenciant Edmon Colomer.

Director d’orquestra (a França, a EEUU, a Corea, a Madrid, a Barcelona, ...)

Data dijous 31 de març del 2011

Hora a les 19 h (durada 1 h aproximadament)

Panoràmica actual de la química.

Any internacional de la química

Conferenciant : M. Tura Puigvert Massó,

Vicepresidenta de l'apFQc.

Data 13 dimecres d’abril del 2011

Hora a les 19 h (durada 1 h aproximadament)

BASES DELS PREMIS SANT JORDI 2011

2011-02-08T03:53:00.000-08:00

SANT JORDI 2011

El departament de Llengua catalana i literatura de l’IES Manuel de Cabanyes organitza el concurs literari anual amb les següent:

BASES:

Hi pot participar tot l’alumnat de l’Institut
Els textos han de ser individuals i en llengua catalana
Aquests textos es distribuiran en deu apartats

A) POESIA d’alumnes de 1r i 2n d’ESO (màxim, 100 versos)
B) PROSA d’alumnes de 1r i 2n d’ESO (màxim, 5 folis)
C) POESIA d’alumnes de 3r i 4t d’ESO (màxim, 100 versos)
D) PROSA d’alumnes de 3r i 4t d’ESO (màxim, 5 folis)
E) POESIA d’alumnes de Batxillerat (màxim, 100 versos)
F) PROSA d’alumnes de Batxillerat (màxim, 5 folis)
G) ARTICLE D’OPINIÓ per a alumnes de tots els cursos

I PER ALS ALUMNES DE L’AULA D’ACOLLIDA

H) POESIA (màxim, 100 versos)
I) PROSA (màxim, 5 folis)
J) ARTICLE D’OPINIÓ

El termini de presentació acabarà el divendres 1 d’abril
Els textos s’han de lliurar a qualsevol dels professors de les assignatures de Llengua catalana i literatura
Els textos s’hauran de presentar en doble suport: impresos en paper (tipus de lletra 12 o superior) i gravats en CD o qualsevol altre suport informàtic (Word)
El text escrit i el CD o similar s’han de posar a dins d’un sobre gran, a l’exterior del qual constaran només el títol del text i l’apartat al qual opta (A, B, C, D, E, F, G, H, I, J). A dins d’aquest sobre, a més del text i el suport informàtic, hi ha d’haver un sobre petit tancat, a l’interior del qual hi haurà un paper amb el nom de l’autor i el curs i el grup als qual pertany, i a fora les mateixes dades que al sobre gran i al suport informàtic (el títol del text i l’apartat al qual opta).
Els premis seran: per a cadascun dels 6 primers apartats i els H i I un 1r Premi de 50€ i un 2n Premi de 25€; per a l ’Article d’Opinió (categoria G i J) hi haurà un únic premi de 50€ per a cada categoria. Aquests premis no són en metàl·lic, sinó en llibres, discos, material informàtic o esportiu. Si el jurat ho considera convenient, es podran concedir accèssits.
Els premis es lliuraran el 27 d’abril, Festivitat de la Mare de Déu de Montserrat, copatrona de Catalunya. El jurat, format pel professorat del Departament de LLengua Catalana i Literatura, podrà declarar els premis deserts, publicarà els textos premiats a la revista –web del centre i resoldrà qualsevol dubte que es pugui presentar
Els treballs no premiats podrán ser recollits abans de final de curs
LES BASES TAMBÉ ES TROBEN A LA REVISTA DEL WEB DEL CABANYES

Premis "Fernando Piqueras" 2010

2010-11-27T16:46:00.000-08:00

Francisco Casasola, director del centre en comunica que el proper dimarts dia 30 de novembre a les 18h
tindrà lloc l'acte de

LLIURAMENT DELS PREMIS DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA
“FERNANDO PIQUERAS”, DE L’IES MANUEL DE CABANYES

ORGANITZA :

IES MANUEL DE CABANYES

Departament de Ciències Socials

Seminari d’Història

En aquell acte, la Sra. Montserrat Comas i Güell, directora de la biblioteca Victor Balaguer, impartirà la conferència que porta per títol "Victor Balaguer, agitador polític i cultural".

****************************

Premis. L'IES Cabanyes premiat

2010-11-23T12:07:00.000-08:00

Premi Reginó 2010.

"Amb l'objectiu de fomentar l'interès per la recerca en relació a les dones i les seves aportacions a la societat, s'introdueix el Premi Reginó, que reconeixerà el millor treball de recerca en aquest àmbit i el centre d'ensenyament secundari que s'hagi distingit per impulsar l'interès en aquesta temàtica".

Laura Vicente ens informa que aquest premi ha estat concedit enguany al nostre centre.

Felicitats als professors i alumnes implicats en aquest treball de recerca.

**************************

Blogs de Biologia i Geologia, de Montse Haro

2010-11-15T03:00:00.000-08:00

Per fer encara més accessible als alumnes la informació del seu blog, la professora Montse Haro n'ha redissenyat l'estructura i creat dos blog independents, un per a Biologia i un altre per a Geologia.

*********************************************

Metàfores de la Pedagogia quotidiana

2010-10-22T00:55:00.000-07:00

Jordi Vivancos, actual responsable de la XTEC de la Gencat, publicava al seu blog personal De les TIC a les TAC un post referit a la seva participació a les VII Jornades de Novadors (Gandia).

Us proposem la lectura de l'article titulat "Metàfores de la Pedagogia quotidiana"

*****************

El projecte Baselga. Article de Ferran Ruiz

2010-10-22T00:35:00.000-07:00

A "Notes d'opinió", un bloc de Ferran Ruiz amb informacions, punts de vista i opinions personals sobre les tecnologies de la informació, l'educació i la societat i després de mesos d'inactivitat, l'autor va publicar un article interessant El projecte Baselga , la lectura del qual us proposem aquí.

dissabte 9 d’octubre de 2010. El projecte Baselga
Gairebé havia oblidat que tenia un blog obert. Durant cinc mesos no he escrit ni una sola línia, per una combinació de falta d'inspiració i de voluntat. Avui, fent neteja de diaris acumulats durant l'estiu, he trobat un article del Magazine de La Vanguardia (18 de juliol de 2010) que per analogia em sembla rellevant per al nostre món educatiu i que m'impulsa a fer un nou post a Notes d'opinió. Serà un post curt curt i espero que inspirador.
LLegir l'article sencer (+++)

Ferran Ruiz Tarragó

http://www.xtec.cat/~fruiz/ | http://twitter.com/frtarrago

Premis del concurs de fotografia matemàtica curs 2009/2010

2010-10-22T00:30:00.000-07:00

Àlbum de fotos del concurs de Fotografia matemàtica del curs 2009/2010.

_________________________

Diari El País: més Ciberpa@ís

2010-09-28T23:00:00.000-07:00

EL PAÍS - Madrid - 28/09/2010.
Ciberp@ís se traslada a la web y al diario

A partir del lunes próximo habrá una página diaria en papel y los contenidos en internet crecerán.

Comentarios - 24

La apuesta de EL PAÍS por la tecnología cambia el paso. Este jueves el Ciberp@ís publica su último número como suplemento semanal y se traslada a la web y al día a día del periódico. A partir del lunes próximo habrá una página en el papel y los contenidos en internet crecerán.

Vilanova Cultura. Temporada de tardor

2010-09-28T10:12:00.000-07:00

Cultura Butlletí electrònic

Tardor d'exposicions a La Sala

El Centre d'Art Contemporani La Sala comença una nova temporada d'exposicions

octubre, novembre i desembre de 2010

Agenda

Els ex-libris i la muntanya

29/09/2010

Escola de l'espectador. Sessió teòrica

30/09/2010

Projecció del curt: TEMPOREROS

30/09/2010

Inauguració de l'exposició Follia de Caps. Un petit viatge a l'interior del cervell.

01/10/2010

Escola de l'espectador. Taller pràctic

02/10/2010

Hora del conte: Històries principesques

02/10/2010

Cicle poètic: Viatges i Hospitalitat

30/09/2010

Cercata de Nassos. Els Pepsicolen. Espectacle Infantil de La Xarxa

02/10/2010

El Somni de l'espantaocells. Centre de Titelles de Lleida

03/10/2010

Notícies

22/09/2010

Noves propostes artístiques a La Sala, a partir de l'1 d'octubre

L'art digital de Xavier Duran, els esmalts de Rosa Altès i una retrospectiva fotogràfica del Nucli Antic, protagonitzen l'últim trimestre d'arts visuals contemporànies

28/09/2010

Comença a bon ritme la venda d'entrades per la nova temporada del Teatre Principal

Aquest cap de setmana també s'ha iniciat la venda de nous abonaments

27/09/2010

Màrius Margalet guanyador del V Concurs de Fotografia del Patrimoni Cultural Vilanoví

La fotografia 'Jo de petit' s'endu el primer premi del jurat. El premi popular va ser per la fotografia 'Xarxes, nusos i cadires 1', de Glòria Marfil

27/09/2010

El Beatbox sona a la biblioteca Armand Cardona Torrandell

Pau Guillamet dirigirà un curs de beatbox per a joves a partir de 1r d'ESO

22/09/2010

El Bosc projectarà dijous el curt 'Temporeros', en el marc del Dia Mundial de la Salut Mental

L'estrena del film posa punt i final al taller de cinema que han realitzat un grup de persones amb malalties mentals

Temes Destacats

Nova temporada teatral, tardor 2010

El món de les faules al Principal

Programació d'exposicions al Centre d'Art Contemporani La Sala

octubre, novembre i desembre de 2010

Activitats Biblioteques Municipals setembre-octubre 2010

Comencen les activitats programades per als mesos de setembre i octubre

VNG. Festival FIMPT 2010

2010-07-16T10:01:00.001-07:00

Cliqueu la imatge per accedir al programa oficial
del Festival d'enguany. Bona música.

___________________

Reutilitzar és encara millor que reciclar. Pensem-hi.

2010-07-15T07:04:00.000-07:00

En aquest web ens expliquen com fer-ho. 50 objectes que podem reutilitzar.

Aquí en teniu tres...

Reuse Everything!
Nearly Everything we Buy and Consume can be Reused.

1. Reuse your blankets and towels. Bring them to a local shelter that will be glad to put them to good use and give animals a soft, warm place to sit.

2. Reuse seeds from fruit and vegetables and try to grow them!

3. Reuse old plastic bags. There are 10 creative ways to reuse plastic bags here.

(...)

Si cliqueu aquesta adreça: Squidoo. Reuse everything, veureu que n'hi ha 47 més!

___________________

.......Enllaços

Frederic Chopin. Preludi 28. op4

2010-07-03T03:57:00.000-07:00

Cursa ciclista anual. Bike Ride 2010. IES Mde Cabanyes

2010-07-01T15:48:00.000-07:00

Hem creat un compte a YouTube per penjar-hi els videoclips que anem enregistrant.

Cursa ciclista anual. Bike Ride 2010. IES Mde Cabanyes

__________________________________

Portal de Ciències del Ministeri d'Educació francès

2010-06-24T11:49:00.000-07:00

Us proposem descobrir els continguts d'un web científic que té la garantia de qualitat per part del Ministeri d'educació francès.

Trobareu tota mena de recursos sobre Astronomia i Aeronàutica, Ciencies de la natura, Ecologia, Biologia, i un llarg etc.

Recordeu que Google ofereix un servei de traducció automàtica que us permet de llegir en català continguts d'altres llengües.

Per a qualsevol dubte relacionat amb els continguts d'aquest web, us podeu adreçar als professors del Seminari de Ciències Naturals o als professors del Seminari de Francès del centre.

Podeu deixar constància de la vostra visita o donar la vostra opinió deixant un comentari al post.

Els administradors del Blog eRevista

____________________________

Descartes. Matemàtica interactiva. Web del Ministerio de Educación.

2010-06-16T18:02:00.000-07:00

Descartes. Matemàtica interactiva. Web del Ministeri d'educació.

Omplint el formulari corresponent podeu demanar i obtenir gratuitament un DVD
que conté totes les activitats de tots els nivells.

_________________

Blog i Wiki de l'aula d'acollida. No us ho perdeu.

2010-06-04T01:37:00.000-07:00

La professora Judit Rovirosa, responsable de l'Aula d'acollida del centre, ens fa arribar les adreces del Blog i la Wiki de l'aula d'acollida que han estat desenvolupant durant tot aquest curs escolar...

Enguany, els alumnes s'han llençat de ple en el món d'Internet 2.0, i aquí veureu el resultat del seu treball.

* Blog Aula d'acollida de l'IES Manuel de Cabanyes

* Wiki Aula d'acollida de l'IES Manuel de Cabanyes

Recordeu que podeu participar-hi escrivint els vostres comentaris (opinions, preguntes, suggeriments) als posts dels alumnes en el blog i al forum en la wiki.

Us agrairem que feu conèixer aquest treballs als vostres companys i companyes.

_________________

Dept. de Llengües estrangeres. Seminari de Francès. Concurs de Traducció UPF 2010

2010-05-27T00:20:00.000-07:00

El passat dissabte 6 de març d'enguany 5 alumnes de batxillerat del nostre centre van participar a la desena edició del Concurs de traducció que organitza anualment la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra.

A continuació es detallen les modalitats en les quals van participar els alumnes, el curs i grup i la relació dels premis que van aconseguir:

FRANCÈS-CATALÀ:

Laia Olivé (1C) DIPLOMA
Aleix Plazas (2B) DIPLOMA
Roger Salat (1A) DIPLOMA

FRANCÈS-CASTELLÀ:

Mario Gil (1X) Certificat de participació
Mònica Laín (2X) DIPLOMA

CATALÀ-FRANCÈS:

Roger Salat (1A) DIPLOMA

El dissabte 15 de maig tingué lloc la cerimònia del lliurament de premis a l'Auditori de la UPF.

Tant el dia del concurs com el de la recollida dels premis els alumnes van ser acompanyats per la
professora Marisa Berdun del Departament de Llengües Estrangeres.

Àlbum dels participants al Xè Concurs de Traducció de la UPF

**************************************************************

Departament de Física i Química. Articles en línia

2010-05-21T05:08:00.000-07:00

El Departament de Física i Química del nostre Centre ens comunica que ja són en línia una sèrie d'articles de divulgació científica de la revista Muy Interesante que tenen relació amb alguns dels temes del curriculum del Batxillerat i que poden ser del vostre interès.

Cliqueu aquest enllaç per poder descarregar-vos aquests articles en format .pddf

Recordeu que podeu deixar els vostres comentaris a aquest post per opinar, preguntar, suggerir, etc...

Els professors del Departament de Física i Química

Cap de Departament: Araceli Cantalejo

_____________________________

Premis Sant Jordi 2010. Poemes i Textes guanyadors

2010-05-11T07:55:00.000-07:00

El Departament de Català de l'IES MdCabanyes posa en línia els poemes i textes guanyadors de l'edició dels Premis Sant Jordi 2010.

Podeu accedir-hi a partir d'aquest document:
Veredicte del jurat dels premis literaris Sant Jordi

Feliciteu els guanyadors i encoratgem-los a seguir escrivint.

________________________

Batxillerat. Jornada de portes obertes 2010

2010-04-27T01:40:00.000-07:00

BATXILLERAT A L'IES MANUEL DE CABANYES

Jornada de portes obertes 2010

Dimecres 5 de maig a les 18h30

40è aniversari IES MdCabanyes. Testimonis

2010-04-20T16:05:00.000-07:00

El temps passa volant...
Miquel Muç Vall Soler

Escric aquest escrit per una raó essencial, si per Vilanova i els Vilanovins/es, la creació de l'Institut Manuel de Cabanyes va representar una fita com a primer IES públic de la comarca, pels dels altres pobles de la comarca (tots i totes sabem que a Vilanova té una concepció ben particular de la comarca), com Ribes va ser salvar-nos la vida. Ara, quaranta anys després, aquesta afirmació la podeu trobar exagerada, però us puc assegurar que no ho és. Els que estudiàvem Batxillerat a Ribes ho fèiem en condicions molt complicades, fèiem una hora més amb els professors de primària (pagant una quota les nostres famílies). A final de curs ens examinàvem com a lliures a un Institut de Barcelona (Ausias March o Emperador Carlos), durant dos dies ens examinaven de matèries que quasi no havíem donat. No sé com vàrem aprovar algunes assignatures. El professorat cansat dels que veníem de poble, ens tractaven com un ramat de bestiar. A Química si endevinàvem les fórmules que ens feien aprendre de memòria, endavant, sinó un zero. A Gimnàstica (ara educació física) nosaltres avesats a saltar per garrofers i jugar a futbol al patí (era l'activitat més creativa de l'escola franquista), no enteníem expressions com “tendido supino”, per sort, si no estàvem a primera fila, imitàvem el que feien els altres.

Tota aquesta situació grotesca, va fer un gir copernicà amb l'obertura de l'Institut. Al Manuel de Cabanyes van descobrir acadèmicament el món. Cada assignatura tenia el seu professor/ora, fèiem exàmens trimestrals i a sobre les classes eren mixtes. Després de la revolució neolítica, hauria de venir la creació d'aquest Institut!!. Això va portar un procés d'adaptació. Autobusos pagats pels pares i cada dia amunt i avall de Ribes a Vilanova. Tot plegat amb el meravellós món de l'adolescència, que jo reivindico com una fase molt interessant de la nostra vida. No sé si s'ha valorat prou l'aportació de la comarca ( Ribes, Sitges i Cubelles) a la consolidació de l' Institut, però penso que la nostra presència va ser innovadora. Erem molts frescos i veníem de la terra. De fet, a 2on de Batxillerat quan el cèlebre professor de dibuix Sr. Emma va preguntar la professió dels pares i jo vaig dir: Pagès. Tothom va riure molt. Jo innocent, no ho vaig entendre, però és que a Vilanova ja havia passat la revolució industrial.

També recordo l'arribada en massa dels/les sitgetans/es, ells/es venien de la Pia, però Sitges era Sitges. Vull dir que van fer una bona barreja. Era com un consell comarcal, però de veritat, que funcionava.

Poc a poc ens vam anar situant a l'Institut i vam anar fent aliances amb el professorat més jove, dedicàvem molt temps als seminaris de petit format (un pla Bolonya avançat) al bar Estudiantil i posteriorment al Bariloche. Així, ens van fer companys del Tomàs (brillant professor de filosofia), de l'Esteve (substitut de gimnàstica), d'en Pep, l'Alsina i altres que s'esvaeixen a la memòria. I finalment vàrem conspirar. Eren els temps en què el franquisme agonitzava i les normes començaven a caducar. Arrel d'una expulsió per fumar al patí hi va haver una revolta que va comportar poder fumar a les classes. Com això era de bojos, finalment es va decidir no fumar. Com que no hi havien lleis les van crear i així jo i altres vàrem participar activament com a delegats amb alguns claustres i sessions d'avaluació per fer sentir la nostra veu. Va ser realment divertit i gratificant. L'antic règim havia caigut, encara que fos per la mort natural del dictador, i el Sr. Calvo professor de “formación del espíritu nacional”, es començava a desubicar. Començava la transició i un desvetllar col·lectiu molt il·lusionant, sense oblidar les lectures de Herman Hesse i el seu Llop estepari. De fet, la lluita entre l'exterior i l'interior estava servida. La vida s'obria camí i els plaers eren a la cantonada.

Aquest era el temps on jo passava més temps a Vilanova que a Ribes, on tornava la majoria de dies fent autoestop a la creu de la carretera vella o amb última instància a l'autobús del Pirelli (si el conductor estava de bones i ens deixava pujar). Finalment a COU, crec que vàrem estrenar la selectivitat, ens varen fer pencar molt, estudiàvem i començàvem a descobrir la complexitat del final de l'adolescència i on cadascú començava a triar el seu camí. Jo, fill de pagesos, gràcies a la família i al nou Institut arribava a la universitat. Com jo altres ribetans/es d'aquesta generació.

Vilanova sempre per a mi estarà lligada al Cabanyes i és habitual continuar saludant gent, malgrat els cabells blancs, el meu nom no s'oblida fàcilment, que quan ens veiem em diuen: "Sí, home, si estàvem a 2on A, 3erB ,4rt o a5è. Sempre he pensat que és una llàstima viure tan sols una adolescència, mira que és maco anar descobrint coses i pensar-te que et pots menjar el món. El temps passa volant, fins i tot a Vilanova.

Miquel Muç Vall Soler

_____________________

Actes 40è aniversari de l'IES MdCabanyes. Concert de música el divendres 16 d'abril

2010-04-12T02:17:00.000-07:00

Aquest és el cartell que anuncia el concert de música que tindrà lloc el proper divendres 16 d'abril a les 20h a l'antiga Sala d'Actes de l'IES Manuel de Cabanyes per celebral el 40è aniversari de la creació del Centre..

Espectacle gratuït.

Animeu-vos a participar-hi.

Us hi esperem a totes i tots.

*********************************

Actes de celebració del 40è aniversari de la creació de l'IES MdCabanyes

40è aniversari

2010-03-24T03:37:00.000-07:00

IES MANUEL DE CABANYES

1969/70 & 2009/10

Per una celebració com cal, dels 40 ANYS de l'inici de les classes al Manuel de Cabanyes, cal que seguiu les normes següents:

1. - Apunteu-vos al dinar de celebració d’aquest 40è aniversari El farem el dia del 17 d’abril d'aquest 2010, a l’institut. Esperem començar amb un pica pica a la una del migdia (pels tècnics i puristes a les 13:00 h. ) 2.- Cal ingressar 25 € al compte de la Caixa de Catalunya

2013-0370-34-0200155116

3.- Deixeu clar, al full d'ingrès, el vostre nom i cognoms i any d’acabament del batxillerat. (L'any d'acabament el demanem per si podem fer grups o ens caldrà fer grups de la mateixa "fornada").

4.- El període d'inscripció acaba el dia 1 d'abril (Dijous Sant). Estem de celebració, anineu-vos !)

5.- El menú serà:

1. - Pinya amb marisc
2 . - Jarret de vedella
3. - Xarrup de mandarina
4. - Cava Scriptum Brut Nature
5. - Vi Duc de Foix i ...

postres i cafè.

Notes vàries:
1.- S'ha embotellat un cava dels 40 anys. Etiqueta i xapa genuïnes. El preu és de 6 € i és "brut nature" (ja podeu comprar-lo! Boníssim!) 2.- També hi ha una xapa especial de cava pels col·leccionistes que es vendrà amb el cava.

3.- S'ha editat uns punts de llibre dels 40 anys (2)

4.- i més coses que anem fent!

Cal que tothom en faci difusió i animi els de la seva colla, i ...
esperem sorpreses d’exalumnes

TIC. Deu preguntes que tothom es fa tard o d'hora

2010-03-18T06:49:00.000-07:00

Hola a tothom,

Heus aquí una llista de deu preguntes - reflexions que ens proposen a l'hora

de portar les TIC a l'aula.

Són aquí: 10 preguntas que tarde o temprano se hacen los que llevan las TIC al aula.

Ni que sigui per promoure el debat sobre els pros i els contres del proper projecte 1x1,
potser paga la pena que tots aportem reflexions i arguments com més en clau positiva, millor.

____________________

+ Enllaços a textos sobre temàtica educativa

2/2. Actes de celebració del 40è aniversari de l'IES Manuel de Cabanyes

2010-03-02T15:48:00.000-08:00

Com ja sabeu aquest curs el Cabanyes fa els seus primers 40 anys i ho hem volgut celebrar amb un seguit d'actes, alguns dels quals ja s'han dut a terme.

El tret de sortida va ser al mes de novembre i la celebració més rellevant tindrà lloc

el 17 d'abril amb un dinar.

Les activitats que us proposem a partir d'ara són:

A. DUES CONFERÈNCIES
• Dijous, 18 de març, a les 7 de la tarda, conferència a càrrec de Francesc Escribano, Televisió pública o televisió privada
• Dimecres 24 de març, també a les 7 de la tarda, Vegeteriarisme i ètica animalista a càrrec de Sergi Expósito

B. DUES ACTIVITATS MUSICALS QUE HEM INTITULAT
"ELS DIES DELS MÚSICS DEL CABANYES"

Amb aquestes propostes volem convidar tot l'alumnat i l'exalumnat a retrobar-se a l'Insti i compartir i recordar aquells concerts de primavera i les moltes hores passades a l'aula de música.

Si hi voleu participar, encara que sigui tocant una peça, poseu-vos en contacte amb nosaltres mitjançant el correu electrònic: iesmanueldecabanyes@gmail.com

Les dates d'ambdues trobades són:

• Divendres 9 d'abril, a les 7 de la tarda: Els nostres clàssics
• Divendres 16 d'abril, a les 8 del vespre: Els músics elèctrics

C. UNA DIADA ESPORTIVA:

• El dissabte 24 d'abril al matí. Oberta a tothom que hi vulgui participar.
Si encara us queden forces per xutar o encistellar la pilota, apunteu-vos-hi mitjançant el correu iesmanueldecabanyes@gmail.com

D. EL COMIAT D'AQUESTA CELEBRACIÓ QUE SERÀ EL
17 D'ABRIL amb un dinar que ens agradaria compartir amb tots vosaltres

I per tal d'organitzar-nos cal que feu un ingrés de 25€ (eurets)
al compte de la Caixa Catalunya: 2013-0370-34-0200155116
i tot seguit ens envieu un correu (a l'adreça d'abans) amb el nom i cognoms de cada persona assistent.

VINGA, QUE L'INSTI ENS ESPERA PER RETROBAR-NOS AMB AQUELLS COMPANYS I PROFESSORS AMB QUI VÀREM COMPARTIR HORES I HORES DE LA NOSTRA VIDA.

COMISSIÓ ORGANITZADORA

**********************************

Llegiu el post
1/2 . Actes de celebració del 40è aniversari de l'IES Manuel de Cabanyes

Conferències a l'IES Manuel de Cabanyes

2010-02-18T00:19:00.000-08:00

Conferència a càrrec de Francesc Marc Alvaro. Exalumne, periodista i tertulià a la ràdio

“Perquè no interessa la política”

Dijous 18 de febrer del 2010 a les 19,00 hores

Conferència a càrrec de Francesc Escribano. Exalumne, exdirector de TV3 i periodista.

“Televisió pública o televisió privada”

Dijous 18 de març del 2010 a les 19,00 hores

_______________________

Assistim-hi amb esperit actiu i participatiu !

Subscripció a la newsletter de METROPOLITAN, revista de Barcelona

2010-02-10T23:45:00.000-08:00

Now yo can subscribe to Barcelona Metropolitan's weekly newsletter online:

http://www.barcelona-metropolitan.com

You can also Bookmark Barcelona Metropolitan URL address.

It is an excellent mag about BCN issues for the anglophones.
Try it out. It's free and it is an interesting way of practising your English.

Saló EXPOLANGUES 2010.

2010-02-03T06:43:00.000-08:00

Web del Saló de la 28ena edició d'Expolangues 2010 que se celebra a París del 3 al sis de febrer 2010.

Com veureu, el català és la llengua convidada en l'edició d'enguany.

_____________________

1/X. Actes de celebració del 40è aniversari de l'IES Manuel de Cabanyes

2010-01-28T05:06:00.000-08:00

IES MANUEL DE CABANYES

1969/70 & 2009/10

Per una celebració com cal, dels 40 ANYS de l'inici de les classes al Manuel de Cabanyes, cal que seguiu les normes següents:

1. - Apunteu-vos al dinar de celebració d’aquest 40è aniversari El farem el dia del 17 d’abril d'aquest 2010, a l’institut. Esperem començar amb un pica pica a la una del migdia (pels tècnics i puristes a les 13:00 h. )
2.- Cal ingressar 25 € al compte de la Caixa de Catalunya

2013-0370-34-0200155116

3.- Deixeu clar, al full d'ingrès, el vostre nom i cognoms i any d’acabament del batxillerat. (L'any d'acabament el demanem per si podem fer grups o ens caldrà fer grups de la mateixa "fornada").

4.- El període d'inscripció va des del gener fins el dia 1 d'abril (Dijous Sant). Estem de celebració, anineu-vos !)

5.- El menú serà:

1. - Pinya marinada

2. - Jarret de vedella

3. - Xarrup de mandarina

4. - Cava Scriptum Brut Nature

5. - Vi Duc de Foix

Notes vàries:

1.- S'ha embotellat un cava dels 40 anys. Etiqueta i xapa genuïnes. El preu és de 6 € i és "brut nature" (ja podeu comprar-lo! Boníssim!)
2.- També hi ha una xapa especial de cava pels col·leccionistes que es vendrà amb el cava.

3.- S'ha editat uns punts de llibre dels 40 anys (2)

4.- i més coses que anem fent!

Cal que tothom en faci difusió i animi els de la seva colla, i ...

esperem sorpreses d’exalumnes

Català. Documents per a descarregar-se del web

2010-01-25T19:03:00.000-08:00

Hola a tothom,

Els alumnes que ho desitgin poden descarregar-se de la pàgina del Departament de Català del web del centre, tot un seguit de documents en format word o en format ppt.

Per a qualsevol informació complementària adreceu-vos a l'Àngels Parés, cap del Departament i responsable dels esmentats documents.

Gener de 2010.

_________________

Àlbum de l'excursió a Bellmunt del Priorat. Desembre 2009.

2010-01-19T04:29:00.000-08:00

Visioneu l'àlbum fotogràfic de l'excursió i visita a les Mines de Bellmunt del Priorat (14 de desembre de 2009) organitzada pel Departament de Ciències naturals (IES Manuel de Cabanyes).

Museu de les Mines de Bellmunt del Priorat, situat a l’antic complex industrial de la Mina Eugènia, pretén ser un centre d’interpretació de la mineria del plom a la comarca del Priorat.

La Mina Eugènia va ser el nucli més important de les explotacions mineres de la conca del Priorat, per les seves dimensions –uns 14 Km de galeries subterrànies fins a 620 m de profunditat- i pel seu rendiment extractiu. El complex industrial minero-metal·lúrgic fou construït entre finals del segle XIX i principis del segle XX com a complement de l’activitat d’extracció minera. Així, del mineral objecte de l’explotació, la galena, se n’obtenia ja el plom i s’exportava en lingots.

L’explotació minera al Priorat va assolir el seu punt més àlgid en aquesta època, coincidint amb la industrialització, però el plom d’aquesta zona és aprofitat des de la Prehistòria. Durant el segle XX l’empresa concessionària de les mines, Minas del Priorato S.A., va construir un conjunt d’habitatges per donar cabuda a la nombrosa mà d’obra que arribava d’altres zones mineres de l’Estat. La Casa de les Mines, majestuós edifici d’estil modernista, data del 1905 i fou destinada a residència de la direcció, oficines i laboratori de l’empresa. El conjunt minero-metal·lúrgic de la Mina Eugènia va estar en actiu fins al 1972.

Bon Any 2010 a tothom!

2010-01-19T04:07:00.000-08:00

Bon Any 2010 a tots els membres de la comunitat educativa: alumnes, professors, mares i pares, membres del personal administratiu i subaltern i l'equip directiu del centre.

Us ho desitgem de tot cor

Els coordinadors de l'eRevista del centre.

Francès. 10e concurs de traducció Univ. Pompeu Fabra

2009-12-04T01:48:00.000-08:00

Ce concours en est arrivé à sa dixième édition et il témoigne toujours de la vitalité de l’enseignement du français et de l’allemand dans les salles de classe ainsi que de l’intérêt des élèves pour la diversification des langues étrangères qui leur sont enseignées. Cette année encore, ce concours sera eurorégional, puisque l’Université de Perpignan organise en France une épreuve destinée aux élèves du Principat ou du Roussillon qui veulent traduire du catalan ou de l’allemand vers le français.
Les catégories prévues pour les épreuves sont ouvertes aux groupes de participants suivants :
- les élèves de tercer o quart d’ESO dans le système espagnol, élèves de troisième et seconde dans le système français qui pourront opter pour:
· une traduction français / espagnol, français / catalan; allemand / espagnol, allemand / catalan
· une traduction catalan / français ou une traduction allemand / français
- les élèves de primer o segon de Batxillerat dans le système espagnol, première et terminale dans le système français qui pourront effectuer:
· une traduction français / espagnol, français / catalan; allemand / espagnol, allemand / catalan
· une traduction catalan / français ou une traduction allemand / français.

Llegiu l'article sencer [+]

Ciències naturals i Ciències socials

2009-12-04T01:24:00.000-08:00

Us proposem la visualització de la pel·lícula HOME que permet de prendre consciència de la necessitat de preservar el nostre planeta. Meravelloses vistes aèrees de la Terra.

______________________

Tecnologia i Ciència. Clips de video a Dailymotion

2009-11-15T19:27:00.000-08:00

Cliqueu sobre el video que us interessi. Atreviu-vos després a resumir-ne el contingut i penjar-ho com a comentari al post.

A tu quin video d'aquest conjunt t'ha agradat?

_________________________________________

Français. Les expressions de nos jardins

2009-11-14T04:03:00.000-08:00

Des expressions fraçaises concernant les fruits et les légumes. Combien en connaissez-vous ? Lesquelles ?

Cliquez sur ces images pour vous rendre sur la page des expressions "du potager".
Bon appétit linguistique !

___________________

Ciències Naturals. Visió al microscopi

2009-11-11T18:13:00.000-08:00

Observació microscòpica d'amiloplastidis (grànuls de midó) de la patata a 400x.
Preparació microscopica feta per Marc Hortelano 3r C ESO . 28 octubre 2009

Observació microscòpica d'amiloplastidis (grànuls de midó) de la patata a 400x.
Preparació microscopica feta per Marc Hortelano 3r C ESO"28 octubre 2009

_________________________

Enllaços

Blog Ciències . Montse Haro

40 anys de L'IES Manuel de Cabanyes

2009-07-20T03:59:00.001-07:00

INICIEM L’ANIVERSARI

TRET DE SORTIDA

EXPOSICIÓ AMB FOTOGRAFIES I MATERIAL

L’objectiu és fer una exposició amb tot allò que tingueu per casa i que us relacioni amb l’institut.

Animeu-vos a remenar pels armaris i el que trobeu ens ho porteu a la consergeria de l’insti quan us vagi bé. El nostre horari és de 12 a 3 del migdia i de 6 a 9 del vespre.

S’accepten fotos escanejades i amb format paper i blanc i negre.

ANECDOTARI

Si teniu anècdotes, vivències i records i els voleu compartir i divertir-nos tots plegats respectant la llibertat individual i col·lectiva, ens els podeu enviar al blog http://institutmdc.blogspot.com/

FELICITEM-NOS

Si no podeu venir a cap dels magnífics actes que farem durant aquest curs escolar (2009-2010), podeu enviar-nos una felicitació al blog http://institutmdc.blogspot.com/

PROGRAMA D’ACTES

ACTE INAUGURAL,

Dia 6 de novembre a les 18h, a la Sala polivalent de l’IES Manuel de Cabanyes

Podreu seguir totes les propostes al web del centre i en aquest blog, i posar-vos en contacte amb nosaltres mitjançant el correu electrònic.
L'adrelec és els40deliescabanyes@gmail.com

La comissió dels 40 de l'IES

________________

"coses que passem"

2009-05-31T07:00:00.000-07:00

També s'ha jubilat la professora Pilar Diaz. No tenim foto. Li desigem molt bona jubilació i salut.

I també la Felisa , treballava al bar de l'institut, ho ha deixat per malaltia.

De més optimista son dues coses:

1. La xerrada-presentació del llibre que feu en Adrià Cabezas, exalumne del nostre centre (2001), la feu el 12 de febrer d'aquest any 2009. Aquí en teniu la mostra

2. I uns dies abans, la cloenda del bicentenari Poeta Manuel de Cabanyes. Aquí teniu una foto de la cloenda, on intervingueren en una taula rodona: el director general Sr Joan Badia, la periodista Patrícia Gabancho i el nostre director Francisco Casasola, i es lliuraren premis a la poesia en anglès.

Jubilació Josep m Also

2009-05-31T06:52:00.000-07:00

A principis de curs va jubilar-se el professor de dibuix Josep m. Also. Li desitgem entre tots una molt bona jubilació.

Amb ironia, li triem les fotos: d'una feina va caminant cap una altra

Viatge a Canàries 2008-09

2009-05-31T05:40:00.000-07:00

Encara que el viatge és de l'inici del curs, val la pena recordar el viatge del de 2n de batxillerat a Canàries (tenerife i Gomera). Cliqueu a cada enllaç del "youtube" . Si es volen veure cronològicament, s'han de seguir en ordre .

1. http://www.youtube.com/watch?v=5PvEge1XiC4
2. http://www.youtube.com/watch?gl=ES&feature=related&v=oFR58zc-fsY
3. http://http//www.youtube.com/watch?v=UnvXkG9tFNg
4. http://www.youtube.com/watch?v=8oIymOlgXOE

Si no veieu algun video busqueu amb: cabanyes, 2008 i tenerife, al you tube, i els trobareu tots quatre, ja que sovint es trenquen els emllaços (i també suprimeixen la música)

.............................................................

2009-05-28T12:33:00.000-07:00

Per veure totes les fotografies que van fer els de 4t d'ESO per Sant Jordi
cliqueu aquí:
http://picasaweb.google.es/Olivella.Josep/SantJordi2009IesCabanyes#

CARTA AL DIRECTOR

2009-05-28T08:07:00.000-07:00

A l'atenció del director de l'IES Manuel de Cabanyes

El motiu d'aquesta carta és el següent:

El dia 23 d'abril del 2009 a les 15:30 els alumnes de 4 de l'ESO van anar a fer una activitat extraescolar a la rambla de Vilanova, varen entrevistar l'editor de l'editorial “ El Cep i la Nansa”. Alguns alumnes de 4rt aquell mateix dia teníem l'examen de recuperació de matemàtiques i no hi varem poder anar. Una setmana abans també varem tenir un problema, ens van comunicar que els exàmens de recuperació eren aquella mateixa setmana, però com nosaltres érem al viatge de fi de curs no ens ho van poder dir, i per això algunes alumnes van anar a parlar amb el Cap d'Estudis i van acordar posar les recuperacions la setmana pròxima i no van ser conscients que el pròxim dijous era Sant Jordi i que perjudicarien a alguns alumnes. En nom dels alumnes perjudicats els demano que siguin més previsors per tal d'evitar aquests problemes.
Atentament,

Christel Damm, 4tB

La parada de l’Institut d’Estudis Penedesencs

2009-05-28T08:02:00.001-07:00

Acabada l’entrevista a l’editor del “Cep i la Nansa” varem fer un tomb per la Rambla i ens aturàrem en la parada de l’Institut d’Estudis Penedesencs.

L’institut d’Estudis Penedesencs (IEP) és una entitat cultural que va ser fundada el 1997, que té com a objectiu investigar i divulgar els diversos aspectes relacionats amb la cultura, el territori, art, literatura, ciències naturals, ciències socials, arqueologia, toponímia, filatèlia i numismàtica, ciència i noves tecnologies, bibliografies, folklore, llengua, economia, natura i altres que es consideren oportunes dins l’àmbit d’actuació de l’associació.
L’IEP forma part de la coordinadora de centres d’estudis de parla catalana i de l’institut Ramón Muntaner, col·labora amb les unitats catalanes.
Les nostres activitats es troben a l’àmbit territorial del Penedès històric que correspon en els quaranta-set municipis de les tres comarques penedesenques: Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf. Fem seminaris, debats, conferencies, exposicions, publicacions de revistes, llibres i audiovisuals, presentacions, reunions, trobades, jornades d’estudis penedesencs, sortides de turisme cultural, sortides per conèixer el Penedès, matinals i tardors literàries, visites guiades, recerca i investigació, divulgació i difusió, informació,...
Tot això mitjançant convenis amb els ajuntaments i consells comarcals penedesencs, les diputacions de Barcelona i Tarragona, i la Generalitat de Catalunya.
També oferim:
Biblioteca d’estudis i autors locals i comarcals, hemeroteca de Publicacions i l’arxiu fotogràfic Joan Virella.

Estefanía Zapata López de 4tB

Raquel Casas

2009-05-28T07:56:00.000-07:00

El dia 23 d'abril dia de Sant Jordi, varem anar a la rambla a entrevistar l'editorial "El Cep i la Nansa" i allà varem estar amb Raquel Casas.Raquel Casas va néixer a Vilanova i la Geltrú (Barcelona) en 1974. La guardonada amb aquest XI Premi de Narrativa Curta per a Internet és Llicenciada en Filologia Hispànica i Doctora en Literatura Espanyola especialitzada en el segle XX, i exerceix com professora de Llengua i Literatura.
La jove literata s'ha dedicat a escriure des la infància i des de que va començar ha rebut una gran quantitat de premis, sobretot en poesia, com el VIII Premi Literari Homilies d'Organyà, el XVI Premi Francesc Català d’Òmnium Cultural de la Catalunya Nord, els X Jocs Florals de Santa Coloma de Gramanet, dos premis de Literatura de Viatges de Lloret de Mar, el XVII Premi de Santa Perpètua de poesia, el XII Premi Octubre de Creació en valencià, els X Premis Maig de Narrativa Breu, l'IX Premi Poesia Curta de la UPC o el XII Premi de Poesia Pere Badia, entre molts altres. A més Casas ha escrit per a diferents revistes com Avui, Reduccions, La Catalana de Lletres o L'Art d'escriure; i ha publicat en 2006 el poemari Astrolabi.

Toni Luque , 4rtB

Entrevista a Antoni Munné Jordà

2009-05-28T07:46:00.000-07:00

Hem entrevistat a la parada del Cep i la Nansa a Antoni Munné Jordà, un escriptor invitat:

Antoni Munné Jordà (Barcelona, 1948) és escriptor, corrector lingüístic i redactor de la revista Serra d’Or, el nom de la qual ve d’un grup nominal del Virolai i es patrocinada pel monestir de Montserrat. La revista té el rècord de ser l’única que ha estat 50 anys publicant ininterrompudament.
La narrativa és el gènere que més sovint escriu dins la seva obra literària.
Dins de la narrativa, Munné, acostuma a esciure sobre temes fantastics i de ciència-ficció.
Ha guanyat, entre d’altres, el premi Juli Verne de Ciència Ficció del Cercle de les Arts i de les Lletres d'Andorra (1993)

De que tracta la trilogia que ha escrit (La paciència del mar, L’unica mort, ...)
-Aquesta trilogia és fruit de un projecte des de fa 15 anys, una trilogia amb una història molt àmplia en el temps en què cada llibre representa un moment de la historia (passat, present i futur). En el llibre “del present”, un escriptor viatja a Vilanova i la Geltrú i escriu sobre un pescador vilanoví. En el llibre del passat, el mateix escriptor escriu un llibre explicant com era Vilanova en el passat. I en l’ultim, l’escriptor, escriu sobre la Vilanova del futur. Dos dels llibres que formen aquesta trilogia han sigut editats per l’editorial entrevistada, el Cep i la Nansa.

Quants llibres ha escrit?
-Aproximadament uns vint llibres

Quan de temps triga a escriure un llibre aproximadament?
- Uff, depent molt de si tinc les idees clares i estic inspirat o no. Però entre 3 mesos i 3 anys, i un cop l’he acabat d’escriure m’espero 1 mes i la reviso.

Està escrivint algun llibre ara?
- No, ara no, però desde fa un temps estic llegint informació per documentarme per escriure’n un.

Quant acostuma a guanyar per cada llibre que escriu?
- Doncs si haguès d’escriure llibres per guanyarme la vida no escriuria... Jo cobro, igual que l’editorial, depenent de si el llibre es ven molt o poc, ja que a mi em donen un percentatge de les vendes. Tot i que per un llibre per encàrrec he arribat a cobrar uns 6.000 €.

Alumnes de 4t ESO

Entrevista a l'editor de "EL CEP I LA NANSA"

2009-05-28T07:31:00.000-07:00

Hola, molt bona tarda.
Som els alumnes de 4tº ESO de l’ IES Manuel de Cabanyes i volem fer una entrevista a l’editor de l’Editorial “El Cep i la Nansa”

1.- D’on prové el nom de l’editorial “El cep i la nansa”?
És una evocació de dos fets de Vilanova: la nansa, és un instrument que fan servir els pescadors per pescar, i el cep està relacionat amb la vinya ja que aquesta és i era molt abundant a Vilanova i als seus voltants.

2.- Quan i com es va fundar? Quins eren els objectius?
Els llibres sempre són i han estat la meva vida. Per això fa 30 anys juntament amb un grup de joves vam decidir fundar l’editorial amb l’objectiu de publicar llibres que no eren habituals.

3.- Per què vas escollir treballar com editor?
Perquè és un ofici molt bonic, crec que és una possibilitat d’estar al món de les idees i de la creació. A més és un camp professional obert.

4.- D’on vas treure el capital per fundar l’editorial?
Vam anar a explicar el nostre projecte a diferents editors, i aleshores 12 persones ens van ajudar econòmicament per tal que el projecte pogués prosperar.

5.- Quants treballadors composen la seva editorial?
En aquest moments l’editorial està composta per dos treballadors, ja que la tecnologia ha avançat molt, però, tot i així hi tenim molts col·laboradors.

José Barroso
Marc Soler
6.- Quantes hores dedica al treball durant un dia?
Moltes hores. La majoria. Una mitja de 10 hores.

7.- Li agrada la seva feina?
Sí, m’agrada molt.

8.- Quin sou té de promig un editor?
Depén de com va el negoci.
Si es ven cobro i si no se’n venen no cobro

9.- Quin és el procés d’edició d’un llibre?
El clàssic és: algú escriu (autor) amb talent, i va a veure un editor i li demana d’editar el llibre.
L’editor mira si és una bona obra per poder publicar-la. És corregeixen les faltes i el publiquen.

10.- Quants llibres és publiquen de mitja a l’any?
Uns 10 o 20 llibres l’any.
Inés Sànchez
Eva Torres
11.- En quina època de l’any s’editen més llibres?
Per Sant Jordi, Abril i Desembre.
Des del 1996 fins ara.
Per Sant Jordi, les llibreries venen un 50% del que venen en tot l’any.
12.- Quant temps es triga desde que l’autor porta el llibre fins que s’edita?
Depèn de l’autor i de l’editor, com a mínim, un editor fa 1000 llibres. Des de que es paga fins que es recuperen els diners passa 1 any en el millor dels casos.
13.- Nombra alguns dels millors llibres publicats.
La historia de Vilanova i La memòria captiva, encara que cada llibre que faig es molt transcendent.
14.- Quin es el gènere literari que mes s’edita?
La narrativa
15.- Quines col·leccions té el Cep i la Nansa?
a. L’Antina (llibres sobre l’historia de VNG)
b. Alo de Riba
c. Cram (narrativa)
d. Cran (Narrativa juvenil)
e. Desde bafu
f. Gingule (Infantil i també per sords)
g. Mima

Sílvia Àlvarez
Gerard Ferrer

16.- Ha escrit alguna vegada un llibre? I si és així, l’ha editat “El cep i la nansa”?
Sí, he escrit petites novel·les però no m’han agradat tant com per a publicar-les.
17.- La crisi afecta el seu sector?
No; aquest sector fa molts anys que està en crisi, doncs podríem dir que és on vivim, el nostre medi natural pel qual ens movem.

Marcos Barreñada
Gemma Campamà
Eduardo Francisco

CRÒNICA DE L’ENTREVISTA A L’EDITOR D’ EL CEP I LA NANSA I A L’ESCRIPTOR ANTONI MUNNÉ I JORDÀ

2009-05-28T07:24:00.000-07:00

El dia 23 d’abril, a la classe de català vam anar a la Rambla a fer una activitat relacionada amb la diada de Sant Jordi. Vam anar a entrevistar l’editor d’El Cep i la Nansa, Francesc de Paula Mestres.
El Cep i la Nansa és una editorial vilanovina fundada 30 anys enrere per un grup de joves, amb la finalitat d’editar una sèrie de llibres que no es produïen habitualment. Aquests joves van anar a veure gent més gran per explicar-los el seu projecte, i llavors dotze persones els van ajudar amb diners per a que aquest projecte pogués prosperar.
El Cep i la Nansa deu el seu nom a dos fets realment importants a Vilanova: la nansa és l’estri que fan servir els pescadors per a pescar i el cep fa referència a la vinya.
Els anys en què aquesta editorial ha editat més quantitat de llibres és des del 1996 fins ara, dels quals la majoria pertanyen al gènere narratiu.
També vam tenir la possibilitat d’entrevistar un escriptor, Antoni Munné i Jordà, alguns llibres del qual han estat editats per l’editorial vilanovina.
Antoni és, a més d’escriptor i corrector lingüístic, redactor de la revista Serra d’Or, el nom de la qual prové d’un grup nominal del Virolai i és patrocinada pel monestir de Montserrat. La revista té el rècord de ser la única que ha sortit publicada durant 50 anys seguits.
La narrativa és el gènere que més sovint escriu Munné dins la seva obra literària.
Dins de la narrativa, Munné, acostuma a escriure sobre temes fantastics i de ciència-ficció.
Ha guanyat, entre d’altres, el premi Juli Verne de Ciència Ficció del Cercle de les Arts i de les Lletres d'Andorra (1993).
Aquest escriptor ha escrit aproximadament uns vint llibres, entre els quals hi ha la seva trilogia inacabada (La paciència del mar, L’unica mort, ---), una trilogia amb una història molt àmplia en el temps en què cada llibre representa una moment de la història (passat, present i futur) a Vilanova i la Geltrú.

Natalia Ramos i Gorka Pujol 4t B

Crònica

2009-05-28T07:19:00.000-07:00

Per al dia de sant Jordi, vint-i-tres d’abril, els alumnes de 4ESO B hem plantejat, per una banda, fer un cal·ligrama amb la paraula Donzella , i dins del cal·ligrama hem escrit la paraula en diferents idiomes preguntat als companys de l’ IES. El mateix hem fet amb la paraula El patró de Catalunya però a més hem dibuixat un drac com a símbol del dia de Sant Jordi.

Aldana Solange Hornos 4ESO B

SANT JORDI A CATALUNYA

2009-05-28T06:52:00.000-07:00

Tradicionalment, a Catalunya El dia de Sant Jordi Patró de Catalunya , és el dia dels enamorats, en el qual les persones intercanvien i regalen roses i llibres a la seva parella. És tradició que l'home regali una rosa a la dona i aquesta un llibre a l'home. Es creu que la tradició de regalar en aquesta data una rosa a la dona estimada es remunta probablement al segle XV. Algunes versions fan coincidir aquesta pràctica amb la Fira de les roses o dels enamorats que se celebrava a Barcelona durant l'estiu. És un fet constatat que en aquella època ja es repartien roses a les dones que assistien a la missa oficiada a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya en aquesta data. La rosa va acompanyada d'una senyera i una espiga de blat. El color vermell de la rosa simbolitza la passió, la senyera al patró de Catalunya i l'espiga de blat representa la fertilitat. En tota Catalunya es venen cromos i clauers arribant a la seva màxima expressió a les Rambles. És tradicional promoure la venda de llibres amb signatures dels autors i un descompte al preu de venda. Normalment també es realitzen activitats a les biblioteques i concerts en els carrers que s’afegeixen a l'agenda cultural de la Ciutat Comtal.
(aquest es el primer d'una sèrie de treballs dels alumnes del IES cabanyes fets per SAnt Jordi i ens serveix d'introducció)
Àngels Parés (professora de Llengua i Literatura Catalana)

Àlbums fotogràfics del Centre actualitzats.

2009-05-02T03:15:00.000-07:00

Hola a tothom,

Petits inconvenients ens han impedit que actualitzéssim puntualment els àlbums fotogràfics del Centre, especialment els que es van fer amb els alumnes de 2n d'ESO en la seva sortida a Sant Llorenç de Montgai , també les del darrer Carnaval 2009 a l'Institut,
i les dels alumnes de 2n de Batxillerat a La Pedrera i al Sitges modernista.

Ara, per fi, estan en línia a la seu de Picasa que ens les emmagatzema gratuitament. Si hi teniu alguna cosa a veure, de prop o de lluny, disfruteu-ne i agraiu-ho als fotògrafs que les van fer.

L'equip de redacció de l'eRevista

_____________________________

Eines de l'Internet 2.0. divShare, servidor gratuit

2009-04-13T17:03:00.000-07:00

DivShare es un servidor que emmagatzema tota mena de fitxers :
text, àudio. imatge i video fins a un total de 5 Gb.

_________

Inserció d'un Player DivShare per a reproduir un dels fitxers emmagatzemats en aquell servidor:

Verlaine:

L'INSTI eRevista de l' IES MdCabanyes. VNG

PREMIS DELS TREBALLS LITERARIS DE SANT JORDI

7. CATEGORIA G

Article d’opinió

Som com som

AULA D’ACOLLIDA

Estel fugàs

Llum dins la foscor

Historias de la Ciencia

Ciencia y técnica

Mystudios.com Galeria Virtual d'Art

CONFERÈNCIES 2011

CONFERÈNCIES 2011

BASES DELS PREMIS SANT JORDI 2011

Premis "Fernando Piqueras" 2010

Premis. L'IES Cabanyes premiat

Blogs de Biologia i Geologia, de Montse Haro

Metàfores de la Pedagogia quotidiana

El projecte Baselga. Article de Ferran Ruiz

Premis del concurs de fotografia matemàtica curs 2009/2010

Diari El País: més Ciberpa@ís

EL PAÍS - Madrid - 28/09/2010. Ciberp@ís se traslada a la web y al diario

A partir del lunes próximo habrá una página diaria en papel y los contenidos en internet crecerán.

Vilanova Cultura. Temporada de tardor

Cultura Butlletí electrònic

Tardor d'exposicions a La Sala

Agenda

Notícies

Temes Destacats

VNG. Festival FIMPT 2010

Reutilitzar és encara millor que reciclar. Pensem-hi.

Reuse Everything!Nearly Everything we Buy and Consume can be Reused.

Frederic Chopin. Preludi 28. op4

Cursa ciclista anual. Bike Ride 2010. IES Mde Cabanyes

Portal de Ciències del Ministeri d'Educació francès

Descartes. Matemàtica interactiva. Web del Ministerio de Educación.

Blog i Wiki de l'aula d'acollida. No us ho perdeu.

Dept. de Llengües estrangeres. Seminari de Francès. Concurs de Traducció UPF 2010

Departament de Física i Química. Articles en línia

Premis Sant Jordi 2010. Poemes i Textes guanyadors

Batxillerat. Jornada de portes obertes 2010

40è aniversari IES MdCabanyes. Testimonis

Actes 40è aniversari de l'IES MdCabanyes. Concert de música el divendres 16 d'abril

40è aniversari

TIC. Deu preguntes que tothom es fa tard o d'hora

2/2. Actes de celebració del 40è aniversari de l'IES Manuel de Cabanyes

Conferències a l'IES Manuel de Cabanyes

Subscripció a la newsletter de METROPOLITAN, revista de Barcelona

Saló EXPOLANGUES 2010.

1/X. Actes de celebració del 40è aniversari de l'IES Manuel de Cabanyes

Català. Documents per a descarregar-se del web

Àlbum de l'excursió a Bellmunt del Priorat. Desembre 2009.

Bon Any 2010 a tothom!

Francès. 10e concurs de traducció Univ. Pompeu Fabra

Ciències naturals i Ciències socials

Tecnologia i Ciència. Clips de video a Dailymotion

Français. Les expressions de nos jardins

Ciències Naturals. Visió al microscopi

40 anys de L'IES Manuel de Cabanyes

"coses que passem"

Jubilació Josep m Also

Viatge a Canàries 2008-09

CARTA AL DIRECTOR

La parada de l’Institut d’Estudis Penedesencs

Raquel Casas

Entrevista a Antoni Munné Jordà

Entrevista a l'editor de "EL CEP I LA NANSA"

CRÒNICA DE L’ENTREVISTA A L’EDITOR D’ EL CEP I LA NANSA I A L’ESCRIPTOR ANTONI MUNNÉ I JORDÀ

Crònica

SANT JORDI A CATALUNYA

Àlbums fotogràfics del Centre actualitzats.

Eines de l'Internet 2.0. divShare, servidor gratuit

EL PAÍS - Madrid - 28/09/2010.
Ciberp@ís se traslada a la web y al diario

Reuse Everything!
Nearly Everything we Buy and Consume can be Reused.